MENCHERO, Meritxell de l'Escola d'art i disseny Serra i Abella
La primera, la més elevada de les lletres de l'abecedari, en tots els colors, en totes les formes: sans serif, pal sec, i romana alhora; amb forma angular o corba. La felicitat de tenir-ho tot alhora.
No ho havia pensat mai, però sí, tens molta raó i jo en tinc dues al meu nom.
ResponEliminaTu també tens sort de gaudir-la al teu!
tenir-ho tot alhora és ben difícil d'aconseguir, un aplaudiment per aquesta imatge que ho ha lograt!
ResponEliminaLa lletra A, a més, és com una piràmide que tendeix cap amunt, sigui amb la forma que sigui. Per això és la més elevada també.
ResponEliminaBon dia Helena,
ResponEliminaNo t'ho creuràs, però és ben cert.
Avui, aquest matí, he anat a fer-me tallar els cabells i, abans d'entrar a l'establiment, m'he aturat un moment a mirar la A del rètol exterior: era una A vermella, vermell llampant, molt estilitzada, i l'he trobada bella, molt bella. I m'ho he dit a mi mateix, convençudíssim, amb la veu interior.
Aquesta tarda, fa una estoneta, he obert aquest blog a l'atzar.
Les coincidències són màgiques, Jordi, de les casualitats se'n fa poesia.
ResponEliminaGràcies per seguir el meu bloc!
La lletra que tot ho inicia...Alpha.
ResponElimina