BENÍTEZ ALBA, Jordi. Disseny gràfic per a una exposició, a partir d'una imatge del mateix autor participant en ella, que prové de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella de l'Hospitalet.
Una cabeça d'alls. M'he hagut de trencar el cap per veure la relació.
ha,ha,ha...trencar-se el cap (que no pas la cabeça) deu estar en el llibre que presenta en Víctor avui. Un petó, Helena!
ResponEliminaAquesta presentació no cap al meu horari laboral, llàstima.
EliminaRecords als de can Cabeça.
EliminaQue tenen molt de cap.
Tu tampoc no pots anar-hi!
EliminaCada gra com un lòbul? L'olor no mata la salut que dóna menjar-se'l ("el tarro", la cabeça") ;)
ResponEliminaÉs salut de menjar-se "el tarro"?
EliminaAh! les propietats de l'all són moltes i variades
ResponEliminaencara que a mi no m'agrada gens, no sé si té a veure amb el fet que no em reflexi als miralls....
Tan Dràcula ets???
EliminaExprémer el cap sempre fa brollar la creativitat..., menjar-se la cabeça és una font de problemes! :-O
ResponEliminaHi estic d'acord, però a vegades exprems el cap i no surt res! I llavors et menges la cabeça!
EliminaLa relació? Tant el cervell com la cabeça d'alls poden acabar grillats! En realitat fem el camí cap al grill final.
ResponEliminaQue bo, Vicent! La teva interpretació va més enllà!
EliminaL'essencial és invisible als ulls, deia el Petit Príncep; però les flaires perceptibles a l'olfacte.
ResponEliminaAi la cabeça, quins mals de cap!!!
És veritat el que dius, Dafne. I la cabeça sol donar molts mals de cap, també molta joia.
Elimina