dilluns, 16 d’abril de 2012

BENÍTEZ ALBA, Jordi. Disseny gràfic per a una exposició, a partir d'una imatge del mateix autor participant en ella, que prové de l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella de l'Hospitalet.

Una cabeça d'alls. M'he hagut de trencar el cap per veure la relació.

14 comentaris:

  1. ha,ha,ha...trencar-se el cap (que no pas la cabeça) deu estar en el llibre que presenta en Víctor avui. Un petó, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta presentació no cap al meu horari laboral, llàstima.

      Elimina
    2. Records als de can Cabeça.
      Que tenen molt de cap.

      Elimina
  2. Cada gra com un lòbul? L'olor no mata la salut que dóna menjar-se'l ("el tarro", la cabeça") ;)

    ResponElimina
  3. Ah! les propietats de l'all són moltes i variades
    encara que a mi no m'agrada gens, no sé si té a veure amb el fet que no em reflexi als miralls....

    ResponElimina
  4. Exprémer el cap sempre fa brollar la creativitat..., menjar-se la cabeça és una font de problemes! :-O

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic d'acord, però a vegades exprems el cap i no surt res! I llavors et menges la cabeça!

      Elimina
  5. La relació? Tant el cervell com la cabeça d'alls poden acabar grillats! En realitat fem el camí cap al grill final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo, Vicent! La teva interpretació va més enllà!

      Elimina
  6. L'essencial és invisible als ulls, deia el Petit Príncep; però les flaires perceptibles a l'olfacte.
    Ai la cabeça, quins mals de cap!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat el que dius, Dafne. I la cabeça sol donar molts mals de cap, també molta joia.

      Elimina