VIAJA, Ana Alhambra dins Anaviaja
El cel a la terra, la terra al cel. La palmera esclatant en l'aigua, els peixos nedant per tot arreu. Els reflexos convivint amb la realitat, allò submergit pujant a la superfície. El que és antic, artístic i perdurable, al costat del que és viu i efímer. Tot alhora.
Mengen mona, els peixos? Les palmeres, es pentinen amb escates? Molt bonic!
ResponEliminaMolt bonic el que dius tu! Els peixos no mengen mona, però els ànecs potser sí.
EliminaOcells-peixos, entrant i sortint del mirall de la mort.
ResponEliminaOcells-peixos de color rosa dins la foscor que fa de mirall del blau del cel.
EliminaA mi em mareja una mica aquesta imatge. Però el que dieu m'agrada, són bons reflexos.
ResponEliminaSí que és especial, la imatge. Fa pensar, a més de marejar-te.
Elimina