dilluns, 2 d’abril de 2012


SERGICABA  Observador observat, dins Projecte 365 dies


Artista blau,
l'intèrpret s'emmiralla
en els teus ulls.

10 comentaris:

  1. La foto diu alguna altra cosa que no dic en el poema, com el paral·lelisme entre la barana i l'horitzó del mar. És una gran fotografia, és cert.

    ResponElimina
  2. Hi ha panoràmiques que mereixen una atenció duradera.

    Sense la mirada no hi haurien vistes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la nostra mirada d'ulls, d'objectiu sempre petits la vista es fa gran.

      Elimina
  3. una foto estranya.. el mar queda velat pel vidre, en agrandir la foto no sé interpretar si es correspon de veritat amb l'horitzó del mar.., i l'ombra enmig de la ciutat.. no sé, estranya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que hi ha una ambigüitat entre l'horitzó del mar i el final del vidre, estranya com ho sol ser l'art. L'ombra fa misteri, la de l'observador, sigui l'artista, sigui l'intèrpret.

      Elimina
  4. Realment la blavor és intensa, i amb la nostra mirada apropem aquesta claror que és talment mediterrània!!!

    ResponElimina
  5. hola Helena, gràcies.
    si és per acompanyar boniques paraules és un plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no sé si avisar o no que penjo una imatge d'algun altre bloc, no sé com reaccionaran. Les teves fotografies són molt bones.

      Elimina