una foto estranya.. el mar queda velat pel vidre, en agrandir la foto no sé interpretar si es correspon de veritat amb l'horitzó del mar.., i l'ombra enmig de la ciutat.. no sé, estranya!
És veritat que hi ha una ambigüitat entre l'horitzó del mar i el final del vidre, estranya com ho sol ser l'art. L'ombra fa misteri, la de l'observador, sigui l'artista, sigui l'intèrpret.
Un gran artista. L'hi escau.
ResponEliminaLa foto diu alguna altra cosa que no dic en el poema, com el paral·lelisme entre la barana i l'horitzó del mar. És una gran fotografia, és cert.
ResponEliminaHi ha panoràmiques que mereixen una atenció duradera.
ResponEliminaSense la mirada no hi haurien vistes!
Amb la nostra mirada d'ulls, d'objectiu sempre petits la vista es fa gran.
Eliminauna foto estranya.. el mar queda velat pel vidre, en agrandir la foto no sé interpretar si es correspon de veritat amb l'horitzó del mar.., i l'ombra enmig de la ciutat.. no sé, estranya!
ResponEliminaÉs veritat que hi ha una ambigüitat entre l'horitzó del mar i el final del vidre, estranya com ho sol ser l'art. L'ombra fa misteri, la de l'observador, sigui l'artista, sigui l'intèrpret.
EliminaRealment la blavor és intensa, i amb la nostra mirada apropem aquesta claror que és talment mediterrània!!!
ResponEliminaBlau immaterial sempre.
Eliminahola Helena, gràcies.
ResponEliminasi és per acompanyar boniques paraules és un plaer.
Mai no sé si avisar o no que penjo una imatge d'algun altre bloc, no sé com reaccionaran. Les teves fotografies són molt bones.
Elimina