DOWNSBROUGH, Peter. Untitled, 2006, dins Àngels Barcelona Galeria
Dos llavis, dos cossos unint-se, o bé una metàfora que connecta el que s'escau. Tot el que s'uneix delicadament, i que és en el mateix pla moral, ja que reflecteixen coses semblants cada un dels vagons en les respectives finestres. Una imatge que és una "imatge", una metàfora en ella mateixa, doncs.
L'amor. Un tren que cau al mar.
ResponEliminaL'amor i el mar ja van junts...
EliminaEl meu cor i el seu. Un batec semblant.
ResponEliminaÉs curiós tant de lirisme arrel de dos vagons, de la tècnica.
EliminaLa distància dels teus llavis oberts
ResponEliminaés la que ens separa...
Quina distància més petita, subtil! Ja sol passar.
EliminaCuriosament aquesta imatge em suggereix suavitat, serà per la semblança que comparteixen aquestes màquines.
ResponEliminaSalutacions!.
Audrey: la suavitat de la unió dels dos vagons, que no contrasten entre ells.
Elimina