dimecres, 10 d’abril de 2013

Cortejo dins Joachim & Malik Verlag

El campanar, l'home. El fanal, la dona. Els dos encarats al cel, amb les pedres, amb el ferro. Amb el so de les campanes, amb la llum de les bombetes. Els dos rius paral·lels de Màrius Torres. La bellesa ja se sol trobar sempre cap amunt, és etèria com els núvols.

10 comentaris:

  1. Dos rius paral•lels, que fan el mateix camí sota els mateixos cels! La bellesa es troba a dalt, inabastable, ideal, platònica. Fins aviat!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt el teu comentari, Verba volant, scripta manent!

    ResponElimina
  3. El so i la llum, força i dolçor, serà que també un és masculí i l'altre femení...no sé.
    M'agrada veurel´s mirant ben amunt, on hi ha l'autèntica bellesa.

    I m'agrada molt com ho has vist!! :)
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      a mi m'agrada la teva visió que ho sintetitza en so i llum, força i dolçor.

      Elimina
  4. Mirant amunt,
    travessant l'aire
    oferint llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un haiku que ho condensa perfectament, Carme!

      Elimina
  5. Mirar amunt, al món de les idees i dels ideals, inabastables, però sense elles res tindria sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense els ideals no pot sobreviure ningú d'una manera acceptable, crec.

      Elimina
  6. Toquen campanes
    de llum al cel blau. Tu.
    Encenc el cervell.

    ResponElimina