dimarts, 2 d’abril de 2013

Imatge dins Laberinto de lluvia

Natura dels arbres en un costat, tecnologia dels fanals en l'altre. Sentiment i reflexió dels bancs on reposar; activitat, sentits que il·luminen la nit. Foscor que cal travessar amb l'ajuda de tots els elements, alternadament.

12 comentaris:

  1. Jo m'apunto sempre a la natura, i per això vaig així, m'està cansant aquest món tecnològic...i tant
    poc lògic!

    ResponElimina
  2. M'agraden les teves paraules a partir d'aquesta imatge perquè has sapigut veure-hi una història i uns símbols.

    ResponElimina
  3. Jo reposo al banc però et llegeixo igualment, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, aprofita la Setmana Santa i tot el que puguis per descansar, que no som màquines!

      Elimina
  4. .....la intimitat dels costat ombrívol dels arbres, per posar en ordre les idees, que potser aniran a buscar la llum , al altre costat, per ser descobertes al món .....
    bon dimarts, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'agraden els teus comentaris, Artur!

      Elimina
  5. I jo segueixo caminant per les dues voreres... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no me'n recordava, Carme! És el millor que es pot fer.

      Elimina
  6. Si hagués de passejar per una vorera, prefereixo la qual no hi ha llum.

    ResponElimina