dimarts, 16 d’abril de 2013

Hormiga. Dins Laberinto de lluvia

La formiga té dos objectius: avançar de mica en mica, i fer-ho sense caure del fil per on camina. A contracorrent, abans que no s'acabi l'estiu. Lluitant per deixar de ser insignificant, i identificar-se, tot i la seva petitesa, amb el sol que es pon, el de la poesia.

13 comentaris:

  1. Sembles més gran
    que el sol que t'il·lumina,
    negra formiga.
    Petitesa infinita
    esquitxet d'univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      també el teu poema sembla més gran que no la imatge i el meu comentari!

      Elimina
  2. La immensitat davant la petitesa, la importància és sempre relativa.

    Bona tarda Helena, Carme!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Sí, la importància és sempre relativa, i l'autoestima també.
    Gràcies, sa lluna.

    ResponElimina
  4. La formiga deu tenir una bona raó per ser tan valenta i atrevir-se per aquest camí estret i enlairat. Tan petita com és, la formiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta aquest comentari, Consol! En subscric totes les paraules.

      Elimina
  5. Penso que la formiga, fa una cosa important i difícil, és manté en equilibri, sense decantar-se( o caure) cap a la dreta, ni cap a l'esquerra...Potser l'ajuda la poesia del raig de llum del capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia del raig de llum del capvespre ajuda molt, M. Roser!

      Elimina
  6. És veritat. La llum la porta ella. I sap el que vol: sense caure, s'aguanta en la flama.

    ResponElimina
  7. Sí, Helena. I a voltes ens hi obliguen.

    ResponElimina
  8. Dur el pa al cim. NO perdre cap engruna.

    Jordi, Helena, estic molt d'acord.

    ResponElimina