dimecres, 24 d’abril de 2013

MADOZ, Chema. Nube jaula
Exposició a La Pedrera Ars combinatòria. Fins el 28 de juliol

Per què la feina, tot i que és una esclavitud, una presó, alhora és tan bona per deixar anar la inspiració? Per què estar lligat a una persona no vol dir deixar de somniar?

18 comentaris:

  1. Perquè mai núvol estarà engabiat, de veritat... :)

    Preciós, tot, Helena... no deixem mai de somiar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el núvol és com la respiració, a aquest li manca una mica d'obrir les finestres!
      Gràcies!

      Elimina
  2. HI ha feines que permeten ser amics de la vida. I hi ha amors... que et permeten ser tu fora i dins de la realitat.

    Preciós, nena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      la feina et pot ajudar tant com destrossar-te per complet, que deia Kafka.
      Jo encara he de conèixer aquest amor que dius tu!

      Elimina
  3. I qui aguanta la gàbia?
    Jo trobo que és una mica dolentot.
    Pobre núvol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      que qui aguanta la gàbia? El determinisme!!!
      En el cas del truc per al muntatge de la imatge, no ho sé pas!

      Elimina
  4. per reflexionar una bona estona tot plegat helena
    com sempre imatges molt originals i suggerents

    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  5. Helena, dins l'exposició trobaras moltes fonts d'inspiració poètica, Chema Madoz les dóna. Endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria d'anar-hi, Marta! Sempre sorprèn aquest autor.

      Elimina
  6. Engaviar un nigul? Seria com perdre els somnis. Ells, els niguls, són la meva escapada dins la gàvia de cada dia. Amb ells la imaginació no té fi...
    Penso que els lligams amb les persones no han d'empresonar els somnis, sinó deixes de ser tu mateixa.

    Tot i així, la imatge és molt original.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      el núvol és núvol engabiat o no. Tocar de peus a terra per poder volar...

      Elimina
  7. Penso que la feina, si t'agrada, no és cap esclavitud i pots trobar-hi molt incentius per fer volar la imaginació...I està amb algú, no vol dir perdre la teva llibertat per continuar somniant, fins i tot , et pot ajudar...
    No m'agrada el núvol engabiat, de fet, ni els ocells, ni res de res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      deu ser allò que val més voler el que es fa que fer el que es vol!

      Elimina
  8. Tot és relatiu, contradictori també.
    L'exposició em va encantar, i Madoz em va atrapar des del dia que el vaig descobrir.
    Molt bon dia, i a somiar!

    ResponElimina
  9. Com més feina tinc més m'agrada deixar anar la imaginació, suposo que hauria de passar el mateix quan estàs amb algú és quan més lliure hauries de ser. M'agrada la imatge, però sobretot les preguntes que et suggereix. Veus, ara sóc a la feina i aquesta imatge m'ha inspirat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sóc a la feina! I el teu comentari m'ajuda a inspirar-me!

      Elimina