divendres, 29 de març de 2013

Árboles dins Las fotos más alucinantes

L'amor partit entre el cel i la terra, entre els núvols i les arrels dels arbres. Amor que és del cos també, d'aquests sentits en forma d'espigues de color rosa. El núvol del sentiment rega l'arbre, però sol ser millor que no ho faci gaire.

16 comentaris:

  1. El núvol, l'aire, la utopia en forma de cor. I la terra, l'arbre, el real on el cor s'inverteix per pintar els camps de color de rosa, per tenyir arreu l'estimació del succedani del vermell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blanc del núvol és perfecte per pintar la terra de rosa, Núria. La utopia que dius tu.

      Elimina
  2. Sempre tendria que ser regada la terra amb la savia del amor,fins els arrels mes profunds dels essers.El núvol vigilant dsd la seva alçada que no quedem erms.
    El camp impregnat de rosa ,asenyala una bona cullita de sentiments..
    La distancia de d´alt i baix ,s´ha complementat,

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'horitzó marca la distància de dalt a baix, els dos elements que es complementen, Rosalia. Fa bé de vigilar que no quedem erms, el núvol.

      Elimina
  3. L'amor regant el cor i tenyint de sentiments amorosos el cos .....
    Son una bona metàfora per als romàntics.....com jo !
    Bona setmana de Pasqua , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sóc romàntica, Artur! Ho dius molt líric.

      Elimina
  4. Ai Helena, els sentiments!!
    A voltes, per molt que es regui, l'amor es queda sota terra.

    Bones Festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, sa lluna.
      Bones Festes a tu i a tots!

      Elimina
  5. Els sentiments en l'amor, com la pluja, en el seu punt just... massa poc s'assec a l'amor, massa sentiment, a vegades ho espatlla tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      però no sol ploure a gust de tothom, ni es pot regular el sentiment.

      Elimina
  6. Un post molt poètic, Helena, Ací et deixe un poemet relacionat. Espere que t'agrade.

    Arbre d'abraçades dolces!

    Dancen cuques de llum
    al compàs dels mots.

    Accents, rubors
    pluja de mel al prat
    que fecunda els teu llavis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una forma de generositat molt curiosa,
      aquesta velocitat de la Joana Navarro
      en fer poemes.

      Elimina
    2. Joana i Jordi,
      doncs és molt ben trobat, aquest poema. Això de la "pluja de mel al plat/ que fecunda els teus llavis" (els de la poeta), m'agrada molt.

      Elimina
  7. Gràcies, Helena. Tu ets poesia, ja ho sapss!!! Jordi, la impulsivilitat no va renyida amb la poesia!

    ResponElimina
  8. Veient aquesta imatge em recorda que l'amor, com la relació més intensa, s'ha de cuidar, mimar, regar, treure les males herbes,...

    ResponElimina
  9. Sí, Lupe, però també mirant de no ser "papallones inexorablement atretes per la flama que les devora" (que deia Flotats).

    ResponElimina