dilluns, 11 de març de 2013

Cesc. El cel dins l'habitacióCarrer Major de Sarrià de Ter (Girona).
Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Estaria bé que l'anar de dins cap a fora fos equivalent a anar de fora endins. Encara que per a això ens quedéssim amb amb una habitació sense trespol. Però no es pot tenir tot, ni cal. La vida no té cap necessitat de ser perfecta per ser bonica, diuen.

18 comentaris:

  1. Cambra amb núvol. Què vols més, Helena?
    L'ànima ja hi cap.

    ResponElimina
  2. No trobaràs cap vida perfecta, en canvi sí moltes de boniques. Això ja ho diu tot.

    ResponElimina
  3. El cel per trespol, els núvols per somnis. L'ànima hi cap, segur, però pot ser que passi fred. Podria ser un fred bonic i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un fred tonificant, Carme, amb el que es pot ser feliç.

      Elimina
  4. Respostes
    1. La frase no és meva, Sílvia, però me la faig meva!

      Elimina
  5. jo també ho dic. Si fos tan perfecta potser arribaria a ser avorrida

    ResponElimina
    Respostes
    1. La perfecció és una cosa molt repel·lent, Josep!

      Elimina
  6. Helena és preciós....però que és la perfecció? qui s'atreveix a definir-la. La perfecció la fem cadascú a la nostra mida i mesura segons el moment...m'ha agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta,
      gràcies! La perfecció és com els genis, no existeixen.

      Elimina
  7. La perfecció no existeix..... i lo millor que tenim , és a dins nostre, només cal saber obrir la porta, com a la teva imatge....i descobrir-lo !
    Bon dilluns, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Artur, el millor és dins nostre. El que val més la pena.

      Elimina
  8. Caram, quin vertigen m'ha agafat en veure la foto...

    ResponElimina
  9. Potser una vida imperfecta és el que la fa bonica.
    M'agrada molt la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada, aquesta imatge, David, és molt original.

      Elimina