 |
| Cesc. El cel dins l'habitació. Carrer Major de Sarrià de Ter (Girona). Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Estaria bé que l'anar de dins cap a fora fos equivalent a anar de fora endins. Encara que per a això ens quedéssim amb amb una habitació sense trespol. Però no es pot tenir tot, ni cal. La vida no té cap necessitat de ser perfecta per ser bonica, diuen.
Cambra amb núvol. Què vols més, Helena?
ResponEliminaL'ànima ja hi cap.
No vull res més, Jordi.
EliminaNo trobaràs cap vida perfecta, en canvi sí moltes de boniques. Això ja ho diu tot.
ResponEliminaTampoc existeix l'artista perfecte, XeXu.
EliminaEl cel per trespol, els núvols per somnis. L'ànima hi cap, segur, però pot ser que passi fred. Podria ser un fred bonic i tot.
ResponEliminaÉs un fred tonificant, Carme, amb el que es pot ser feliç.
EliminaPreciosa, la frase final!
ResponEliminaLa frase no és meva, Sílvia, però me la faig meva!
Eliminajo també ho dic. Si fos tan perfecta potser arribaria a ser avorrida
ResponEliminaLa perfecció és una cosa molt repel·lent, Josep!
EliminaHelena és preciós....però que és la perfecció? qui s'atreveix a definir-la. La perfecció la fem cadascú a la nostra mida i mesura segons el moment...m'ha agradat molt!
ResponEliminaMarta,
Eliminagràcies! La perfecció és com els genis, no existeixen.
La perfecció no existeix..... i lo millor que tenim , és a dins nostre, només cal saber obrir la porta, com a la teva imatge....i descobrir-lo !
ResponEliminaBon dilluns, Helena !
Tens raó, Artur, el millor és dins nostre. El que val més la pena.
EliminaCaram, quin vertigen m'ha agafat en veure la foto...
ResponEliminaMolt bo, novesflors, no hi havia pensat!
EliminaPotser una vida imperfecta és el que la fa bonica.
ResponEliminaM'agrada molt la imatge.
A mi també m'agrada, aquesta imatge, David, és molt original.
Elimina