 |
| El Sr. Lloro. Dins El xiuxiueig. Poesia visual d'Àlex Monfort |
Parlar molt per no dir res, el que pot fer la prosa. Omplim l'espai de paraules quan estem sense els vestits, per oblidar la nostra buidor, com una mare que omple de regals els fills que no estima (que deia Frömm).
És curiós perquè la prosa intenta omplir el buit de les paraules amb més paraules, al contrari de la poesia que l'omple amb l'absència de paraules i les connotacions. Però crec que la buidor s'omple amb prosa i amb poesia. La meva mare sempre ens omplia de regals, ho feia perquè ens estimava molt i era la seva manera de demostrar-ho. També és molt xerraire, com el lloro de la fotografia... al contrari de mi. Tothom té una manera de comunicar-se i penso que totes són vàlides, més o menys encertades, però vàlides. M'ha costat molt de temps comprendre-ho.
ResponEliminaSílvia,
Eliminacontradius tot el que dic! A mi la gent que parla massa no m'agrada, la que no parla gens, però gens, tampoc. Tu parles molt bé!
No cal parlar per parlar, ni escriure per escriure....si no es té res a dir, siguem auténtics !
ResponEliminaartur,
Eliminaavui no tenia gaire a dir, però sóc molt constant, sempre ho provo.
em referia a parlar amb paraules buides que no aporten res....no és el teu cas !!....sempre s'apren amb tu !!
EliminaGràcies, artur! Amb tu també s'aprèn molt!
EliminaLes paraules s'han de fer servir en la mesura justa. Massa poques es fa curt, però massa no arreglen res.
ResponEliminaXexu, està bé que hi hagi diferències entre les persones, tants caps, tants barrets. No m'agradaria de passar tothom pel mateix sedàs, de la verborrea al mutisme hi ha tots els colors de l'arc de Sant Martí.
EliminaDe vegades, però, "no dient res" s'acaba dient alguna cosa d'interès.
ResponEliminaPerò, tens raó, no passa gaire, això.
Jordi,
Eliminano m'agraden les persones que quan s'enfaden callen. Parlant la gent s'entén, tot i que no es bo de remenar gaire les coses tampoc.
Gràcies pel comentari!!!