 |
| LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible |
La vida és una cosa tan fràgil com un paraigües que el vent s'endú. Com un floc de neu en contacte amb el terra. Com les fulles nues de l'arbre que no protegeixen gaire del temporal.
|
| LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible |
La fragilitat compartida per totes les coses i éssers que transitem la vida.
ResponEliminaBen observat, ambonsulls.
EliminaLa fragilitat de la vida, si la volem veure, és al nostre abast, cada dia i a cada segon. A vegades girem els ulls, però millor adonar-nos-en, com tu fas.
ResponEliminaCarme,
Eliminagràcies, ser conscient de la fragilitat no vol dir ser bleda.
Té raó la Carme, ser conscients de la fragilitat de la vida ens fa adonar de la importància que té. Has fet una intepretació magnífica d'aquest paraigua abandonat!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés la segona part del paraigües de l'altre dia! El David Lázaro me la va mostrar i l'he aprofitat.
De vegades fràgil, de vegades persistent, a cadascú segons li toca. Viurem ben conscients cada instant, per si de cas.
ResponEliminanovesflors,
Eliminava com va. És bo de fer el que tu dius.
Com un arbre nu. Quina desolació!
ResponEliminaNo pateixis, Jordi, que ja tens la primavera aquí! Ara ja pots fer poemes?
EliminaPoca cosa, Helena.
Elimina...què fràgils i petits que som !
ResponEliminaPer això és tant valiós viure !
Bona nit, Helena !
Sí, Artur, per això és tan valiós viure!
EliminaFràgil i complexa.
ResponEliminaMolt bon dia, Helena!
Fràgil i complexa, densa alhora. Gràcies, Gemma.
Eliminaés una línia molt fina helena, la fragilitat de la bellesa, i la bellesa de la fragilitat
ResponEliminapassa una bona setmana santa
fins aviat !
joan