dijous, 21 de març del 2013

LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible

La vida és una cosa tan fràgil com un paraigües que el vent s'endú. Com un floc de neu en contacte amb el terra. Com les fulles nues de l'arbre que no protegeixen gaire del temporal.

16 comentaris:

  1. La fragilitat compartida per totes les coses i éssers que transitem la vida.

    ResponElimina
  2. La fragilitat de la vida, si la volem veure, és al nostre abast, cada dia i a cada segon. A vegades girem els ulls, però millor adonar-nos-en, com tu fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      gràcies, ser conscient de la fragilitat no vol dir ser bleda.

      Elimina
  3. Té raó la Carme, ser conscients de la fragilitat de la vida ens fa adonar de la importància que té. Has fet una intepretació magnífica d'aquest paraigua abandonat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és la segona part del paraigües de l'altre dia! El David Lázaro me la va mostrar i l'he aprofitat.

      Elimina
  4. De vegades fràgil, de vegades persistent, a cadascú segons li toca. Viurem ben conscients cada instant, per si de cas.

    ResponElimina
  5. ...què fràgils i petits que som !
    Per això és tant valiós viure !
    Bona nit, Helena !

    ResponElimina
  6. Fràgil i complexa.
    Molt bon dia, Helena!

    ResponElimina
  7. és una línia molt fina helena, la fragilitat de la bellesa, i la bellesa de la fragilitat

    passa una bona setmana santa
    fins aviat !
    joan

    ResponElimina