diumenge, 17 de març del 2013

March, 16 2013 (11.30 AM) Dins el bloc Entre comes

Un paraigües, la funció del qual és protegir, a l'atur. Que enyora la pluja, la pluja lírica en un ambient sec, contrari a les gotes com versos, la pluja que sempre trenca amb l'empatia, la raó del dia.

19 comentaris:

  1. Un paraigua malaguanyat però alhora molt estètic tal com està fotografiat. Segur que la pluja tornarà i tornarà a ser el que era.

    ResponElimina
  2. Sílvia,
    és una imatge molt maca, en la que la foscor del fons fa destacar el paraigües eteri.

    ResponElimina
  3. El comentari de sa lluna, que s'ha perdut (no sé què passa amb el google!) deia això:

    Enyorava la pluja.
    Va arribar el vent.
    I a terra llençat quedà.

    M'agrada la teva visió!
    Aferradetes (gripals), entre parèntesis perquè no t'arribin els virus. :)

    ResponElimina
  4. La pluja inspira molt, Helena. Però cal protegir-se'n.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      sí, és molt ambivalent, ens agrada i no ens agrada, la pluja.

      Elimina
    2. M'agrada la pluja a la gran ciutat.
      Quedar xopat per la pluja.
      Aquella mena de felicitat.

      Elimina
    3. Jordi,
      és una mica com la felicitat d'embrutar-se amb el fang, a l'estiu, després de ploure.

      Elimina
    4. i els reflexos, en l'aigua, de la llum artificial

      Elimina
    5. Ho has capgirat, Jordi! I mira que m'ha costat d'entendre't.

      Elimina
    6. El paraigua és com una mena d'arma contra la pluja, contra el devessall de sentiments, que diria aquella.
      Els paraigües -t'hi has fixat?- els obrim com qui carrega una arma i després els brandem com una fosca bandera.

      Elimina
  5. Res com mullar-se, sentir els cabells xops i la pell amerada pel vers que cada gota de pluja en relliscar pel paraigüa recorre el cos del poema

    ResponElimina
  6. Que maco com ho dius, bella metàfora.

    Malgrat que potser no plou, a veure quina raó en treurem avui.

    Petonet, Helena.

    ResponElimina
  7. Gemma,
    no hi havia pensat, que aquest cap de setmana plovia, i jo parlant de paraigües a l'atur!

    ResponElimina
  8. Millor aquest paraigües a l'atur, esperant que vingui la pluja (que vindrà tard o d'hora) que no pas el que m'has fet recordar que em vaig trobar fa un temps: http://buscando-lo-invisible.blogspot.com.es/2012/02/end.html
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. David,
      sobta, la teva imatge d'un paraigües que ja no pot fer cap servei.

      Elimina
    2. Potser comentaré aquesta imatge aquí, si no et sap greu.

      Elimina