divendres, 15 de març del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol.
Com un arbre nu dins Hora blava

Un poema és com un arbre nu, aparentment sense fulles ni fruits, cal que el lector en trobi els gèrmens amagats, la vida continguda, darrere el fred de l'hivern. El que es correspondria amb els núvols del fons en intensitat i bellesa.

11 comentaris:

  1. Quina metàfora més bona, Helena. Un poema és com un arbre que espera per florir!

    ResponElimina
  2. Un arbre que espera ser talat i ser convertit en paper per poder-hi escriure, potser poesia, potser algun compte de resultats d'algun banc
    els camins de la literatura són inescrutables

    ResponElimina
  3. Un bon final obert per a l'arbre, Gregori!

    ResponElimina
  4. Preciosa definició d'un poema...hauria d'estar als llibres de les escoles!

    ResponElimina
  5. M'agrada quan dius que el poema és com un arbre nu, a l'igual que una imatge és nua fins que el captor li dóna forma: genials aquestes imatges (d'aquesta entrada i una anterior) on els núvols semblen un embolcall de cotó...

    ResponElimina
    Respostes
    1. David,
      m'agrada això dels embolcalls de cotó. L'enquadrament d'una imatge és una manera de vestir-la, és veritat.

      Elimina