divendres, 15 de març del 2013

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol.
Com un arbre nu dins Hora blava

Un poema és com un arbre nu, aparentment sense fulles ni fruits, cal que el lector en trobi els gèrmens amagats, la vida continguda, darrere el fred de l'hivern. El que es correspondria amb els núvols del fons en intensitat i bellesa.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. Sílvia 15 de març del 2013, a les 11:07

    Quina metàfora més bona, Helena. Un poema és com un arbre que espera per florir!

    ResponElimina
  2. Anònim16 de març del 2013, a les 13:50

    Un arbre que espera ser talat i ser convertit en paper per poder-hi escriure, potser poesia, potser algun compte de resultats d'algun banc
    els camins de la literatura són inescrutables

    ResponElimina
  3. Helena Bonals16 de març del 2013, a les 14:20

    Un bon final obert per a l'arbre, Gregori!

    ResponElimina
  4. Núria Pujolàs16 de març del 2013, a les 20:11

    Preciosa definició d'un poema...hauria d'estar als llibres de les escoles!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals16 de març del 2013, a les 21:07

    Tu series una bona alumna, Núria!

    ResponElimina
  6. David Lázaro18 de març del 2013, a les 15:00

    M'agrada quan dius que el poema és com un arbre nu, a l'igual que una imatge és nua fins que el captor li dóna forma: genials aquestes imatges (d'aquesta entrada i una anterior) on els núvols semblen un embolcall de cotó...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de març del 2013, a les 10:03

      David,
      m'agrada això dels embolcalls de cotó. L'enquadrament d'una imatge és una manera de vestir-la, és veritat.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)