dissabte, 23 de març de 2013

Imatge dins el bloc LABERINTO DE LLUVIA

El que vol dir transcendir: creuar el carrer per canviar de vorera quan aquella en la qual caminàvem no ens serveix, momentàniament . I connectar tots dos costats de la calçada en aquest gest. Sempre tocant els peus a terra, la realitat, amb la grisor que contrasta amb les llums del fons, que serien els somnis, l'art.

10 comentaris:

  1. Transcendir, tal com ho dius, saber canviar de vorera, quan cal, un objectiu a vegades impossible. La vorera del cos, la vorera de l'ànima, m'agradaria que poguessin ser sempre ben i ben connectades. Per l'art, per l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix el teu comentari, Carme! Complementes molt bé el que jo dic.

      Elimina
    2. Helena, m'enduc un bocí del teu text com a citació inicial de la meva "Torna" de demà. A mi també m'ha embadalit la teva manera d'explicar-ho.
      Si no t'agrada que ho posi (per alguna raó que no se m'ha acudit) m'ho dius i ho trauré. Gràcies.

      Elimina
  2. De la realitat als somnis...
    travessar i aconseguir-los !
    Quin gran pas !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb un sol pas es comença a canviar les coses, Artur.

      Elimina
  3. Sóc bastant escèptica, però en això sí que crec.

    ResponElimina
  4. Tots tenim el nostre Abbey Road, de vegades quan camino per un pas de vianants me'n recordo de ... els Beatles.

    Bona tarda Helena :)

    ResponElimina