dimecres, 27 de març de 2013

Estación de tren. Dins LABERINTO DE LLUVIA

Qüestió de temps. Un rellotge antic en una estació vella. El retorn del passat en cada tren que transita cap al futur.

13 comentaris:

  1. OOOH HELENA ,TROBO UN PENSAMENT MOLT ACERTAT ,,,AMB POQUES PARAULES UNA GRAN DEFINICIÓ,,FELICITATS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rosalia! Té a veure amb la darrera entrada al teu bloc, d'alguna manera, que ara mateix estava visitant!

      Elimina
  2. Aquest rellotge és el vell testimoni dels trens que arriben i se'n van. A mi també m'agrada molt la interpretació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada també el que tu dius, Sílvia. Ets molt intel·ligent, es va demostrar l'altre dia amb els teus dubtes sobre el que tothom donava per cert.

      Elimina
  3. Helena,
    Estic esperant que sigui l'hora que marca aquest rellotge per fer-te un comentari com cal.
    Estic esperant el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no.
      No acaba d'arribar, aquest tren.

      Elimina
  4. Ara sí: ha arribat l'hora, el tren, tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te m'has avançat! Ets un bromista de mena, Jordi! Fins i tot quan et crec. Però són bromes innòcues. M'agraden si estic en vena.

      Elimina
    2. Com t'ho has fet per tanta precisió? Una blocaire-bloguera se n'ha meravellat! Aquesta hora se'm quedarà gravada!

      Elimina
  5. Tot el que ha passat és necessari per aquest minut que miro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,
      cantireta, tot és necessari per al present tal i com ens el trobem, si no ja no seriem nosaltres.

      Elimina
  6. El temps, el rellotge....
    una coma,
    entre els records
    i els somnis !

    ResponElimina