dijous, 7 de març del 2013


272è joc literari de Jesús M. Tibau

Dins, l'escalfor.
Al vidre el teu reflex,
fora, la vida.

17 comentaris:

  1. El vaig llegir ahir a can Tibau i em va encantar. És simètric i descriu perfectament l'emoció de la imatge. Trobo genial el vers central que fa de mirall per si mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      sí, fa una metàfora d'una metàfora, aquest vers. Un altre cop, no se t'escapa res, amb tu és fantàstic de ser comentada!

      Elimina
  2. Curt, clar i transparent.
    Molt xulo!

    ResponElimina
  3. Ostres! Quina ràbia fa que desapareguin els comentaris...

    Bé, et deia que em sembla el "tot" contingut en un detall i en un instant.
    Molt bé contingut, a més a més...

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. volia dir ben contingut... gairebé i gual, però no del tot.

      Elimina
  5. És curiós: la foto em dona una sensació de moviment, de que en qualsevol moment el paisatge de la finestra canviarà, mentre l'haikú em fa sentir la instantània fixada sobre alguna cosa inamovible: per molt que es mogui el tren, a dins seguirà havent-hi escalfor, la imatge seguirà reflectida, i la vida serà a l'exterior (tot i que una miqueta també en l'interior). Un joc magistralment jugat, d'una bellesa realista i concreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Profà:
      és això el que fa la poesia, fixar l'instant, sobretot amb un haiku que és tan breu. La vida, per altra banda, és en continu moviment.

      Elimina
  6. Molt bonic, Helena. M'agrada molt!

    ResponElimina
  7. El reflex en el vidre és la cesura entre el vers inicial i el final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      la cesura metafòrica entre el món interior i l'exterior, el que és l'art.

      Elimina
  8. David,
    és un reflex d'un reflex, el meu comentari.

    ResponElimina