divendres, 24 de maig de 2013

BANKSY. Grafitti a Londres dins Col·lectiu d'antiartistes

La reina tocada i posada, al mig del carrer, parlant amb el "llenguatge" dels grafittis. Les convencions i la intempèrie, tot alhora. De parets especialment artístiques com aquestes crec que aquí no se'n veuen tantes. Els fet que els grafittis siguin críptics crec que seria un senyal que volen ser art, al capdavall.

18 comentaris:

  1. Respostes
    1. ambonsulls,
      hi hauria d'haver més parets com aquesta per tot arreu. És riquesa.

      Elimina
    2. Totalment d'acord!
      Mira't això: http://estictartar.blogspot.com.es/search/label/urbanarts

      Elimina
    3. Que fantàstic aquest bloc! Gràcies per l'enllaç!

      Elimina
  2. Pobra reina, la veig malament, i això que me la miro amb bons ulls. Jo crec que la intempèrie no li prova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que fa una cara poc habitual! No crec que s'hagués imaginat mai amb una decoració com aquesta, sense cap mena de protocol!

      Elimina
  3. Jo sempre he pensat que el graffitti ben fet és un art, com el de la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David,
      i la foto permet de conservar aquest art en la seva fragilitat.

      Elimina
  4. Estic d´acord amb el k heu comentat .
    Fare una ullada a aquet enllaç que t´han passat Helena.
    Salut i bon cap de semana

    ResponElimina
  5. Els "intocables" al carrer, molt bo!

    He passat per l'enllaç, ho trobo fantàstic!!

    Aferradetes

    ResponElimina
  6. Crec que sí que hi ha bons grafiters aquí. I són molt diversos entre ells, en estils, tècniques... A més, també és una forma de viure i estar en el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabia, Consol. Me n'alegro, perquè val la pena aquesta forma de viure i d'estar en el món. Tot i que no sempre m'agrada, tinc molta ambivalència en aquest tema.

      Elimina
  7. Perquè els que fan Grafits acostumen a embrutar tot hi ha aquesta senyora se li veu la cara?. Serà un '"grafiter" monàrquic?
    Hi ha un senyor, francès, que es fa dir grafiter, però en realitat és un pintor extraordinari. A Barcelona ha pintat moltes façanes i parets que troba. No se com enviar-tel, sinó ho faria. És fantàstic

    bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els grafittis generalment embruten, Josep. Però tot es pot veure de més d'una manera.

      Elimina
  8. Crec que volen ser art i en definitiva "lloc", en la línia Heideggeriana de "ser-hi"... Una obra urbana, un llenguatge que mai s'esgota sota el concepte.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Art i realitat, doncs, entremesclades, Josep.

      Elimina
  9. Jo penso que els que embruten o pinten on no toca, no són grafiters, sinó una colla de brètols, els que ho són de veritat, solen ser autèntics artistes que fan que la seva obra embelleixi la ciutat.
    Bon diumenge.

    ResponElimina