divendres, 24 de maig del 2013

BANKSY. Grafitti a Londres dins Col·lectiu d'antiartistes

La reina tocada i posada, al mig del carrer, parlant amb el "llenguatge" dels grafittis. Les convencions i la intempèrie, tot alhora. De parets especialment artístiques com aquestes crec que aquí no se'n veuen tantes. Els fet que els grafittis siguin críptics crec que seria un senyal que volen ser art, al capdavall.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

18 comentaris:

  1. Anònim24 de maig del 2013, a les 10:06

    Llàstima que no en veiem més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2013, a les 10:10

      ambonsulls,
      hi hauria d'haver més parets com aquesta per tot arreu. És riquesa.

      Elimina
    2. Anònim24 de maig del 2013, a les 13:07

      Totalment d'acord!
      Mira't això: http://estictartar.blogspot.com.es/search/label/urbanarts

      Elimina
    3. Helena Bonals24 de maig del 2013, a les 13:25

      Que fantàstic aquest bloc! Gràcies per l'enllaç!

      Elimina
  2. Jordi Dorca24 de maig del 2013, a les 12:43

    Pobra reina, la veig malament, i això que me la miro amb bons ulls. Jo crec que la intempèrie no li prova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2013, a les 13:28

      Sí que fa una cara poc habitual! No crec que s'hagués imaginat mai amb una decoració com aquesta, sense cap mena de protocol!

      Elimina
  3. David Lázaro24 de maig del 2013, a les 15:27

    Jo sempre he pensat que el graffitti ben fet és un art, com el de la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2013, a les 16:34

      David,
      i la foto permet de conservar aquest art en la seva fragilitat.

      Elimina
  4. FETS A CAPRITX24 de maig del 2013, a les 17:05

    Estic d´acord amb el k heu comentat .
    Fare una ullada a aquet enllaç que t´han passat Helena.
    Salut i bon cap de semana

    ResponElimina
  5. sa lluna24 de maig del 2013, a les 18:40

    Els "intocables" al carrer, molt bo!

    He passat per l'enllaç, ho trobo fantàstic!!

    Aferradetes

    ResponElimina
  6. Consol24 de maig del 2013, a les 19:38

    Crec que sí que hi ha bons grafiters aquí. I són molt diversos entre ells, en estils, tècniques... A més, també és una forma de viure i estar en el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2013, a les 19:42

      No ho sabia, Consol. Me n'alegro, perquè val la pena aquesta forma de viure i d'estar en el món. Tot i que no sempre m'agrada, tinc molta ambivalència en aquest tema.

      Elimina
  7. Josep24 de maig del 2013, a les 23:21

    Perquè els que fan Grafits acostumen a embrutar tot hi ha aquesta senyora se li veu la cara?. Serà un '"grafiter" monàrquic?
    Hi ha un senyor, francès, que es fa dir grafiter, però en realitat és un pintor extraordinari. A Barcelona ha pintat moltes façanes i parets que troba. No se com enviar-tel, sinó ho faria. És fantàstic

    bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de maig del 2013, a les 10:39

      Sí, els grafittis generalment embruten, Josep. Però tot es pot veure de més d'una manera.

      Elimina
  8. Josep Lázaro25 de maig del 2013, a les 12:38

    Crec que volen ser art i en definitiva "lloc", en la línia Heideggeriana de "ser-hi"... Una obra urbana, un llenguatge que mai s'esgota sota el concepte.

    Salut.

    ResponElimina
  9. M. Roser25 de maig del 2013, a les 18:45

    Jo penso que els que embruten o pinten on no toca, no són grafiters, sinó una colla de brètols, els que ho són de veritat, solen ser autèntics artistes que fan que la seva obra embelleixi la ciutat.
    Bon diumenge.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)