SALCEDO, Samuel. The library (2013) |
Els subjectallibres són un objecte ben inútil quan l'únic que vols és tenir el màxim de llibres guardats en una prestatgeria. En aquesta escultura els caps que dormen ("és quan dormo que hi veig clar") reposen sobre els llibres o entre els llibres, ocupant-ho tot. La cultura pren espai. I els llibres també dormen a les prestatgeries fins que algú n'agafa un i el fa desvetllar llegint-lo. Una imatge de la humanitat que porten els llibres amb ells, amb molt d'intel·lecte, però les quatre potes sobre el terra.
Em fas pensar que de vegades els nostres caps també resten adormits fins que algú o alguna cosa (un llibre, per exemple) ens els desvetlla. Gran imatge!
ResponEliminaSílvia,
Eliminam'agrada que em desvetllin!
Teniu raó, les dues !!
EliminaDe tant en tant, un copet per desvetllar-nos no va malament !! ; )
...per cert, a casa ja no sé on posar el subjecta-llibres, a les estanteries no m'hi caben !!
Els subjecta-llibres sobren! Si tens una prestatgeria és perquè l'omplis de llibres.
EliminaI quan està fins amunt, una altra!! ;)
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació.
Aferradetes.
Molt ben copsat, sa lluna.
EliminaAquests estris, prenen espai a la cultura...iIpenso que els llibres no necessiten ser subjectats, tenen la suficient força interna, per mantenir-se sempre dempeus. Les paraules són el seu esquelet intern...
ResponEliminaBon capvespre.
Que maco, Roser, això de l'esquelet intern! En abstracte, doncs.
EliminaCada cap conté uns quants llibres. I entre els caps conformen la llibreria. O el coneixement localitzat. Jo ho veig així (i quina torticoli, alguns!)
ResponEliminaEls llibres són el que en retenim, molt bona interpretació, cantireta!
EliminaA vegades hi ha llibres tan avorrits ... que fan venir son.
ResponEliminaBona tarda Helena :)
Molt bona Pere!
Elimina