 |
| Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus |
Com riquesa en un banc que no es pot tocar. Com un quadre que no es deixa interpretar, mostrant i amagant alhora. La bellesa que el progrés sol fer inaccessible. Però que no deixem d'albirar.
En aquest cas interpreto la bellesa d'aquestes paraules fent un tall ben precís, ajudat per els dos alçaprems de la teva tenalla.
ResponEliminaSalut, Helena...
Les teves paraules sí que són molt belles, Josep.
EliminaGràcies, aquest dia rúfol també té la seva gràcia. I si sumem aquest balsàmic dilluns de festa. Tot plegat ajuda...
ResponEliminaFins aviat.
Només l'observació despresa de tot judici farà que Itaca romangui en el cor. Bonica reflexió, la teva.
ResponEliminamaijo,
Eliminaa vegades les imatges més senzilles són les que tenen més suc!
He trobat la imatge en dos blogs ben diferents, perquè la bellesa és accessible a tothom, però a mi em sembla que aquestes flors somnien llibertats, fora del filat...
ResponEliminaBon capvespre.
M. Roser,
Eliminai des de fora també se somnia que s'alliberen.
Aquest paisatge motiva el destí cap a Itaca, bé, a mi si.
ResponEliminaBon dia Helena.
A mi també em motiva, Gemma.
ResponEliminaMira'm però no em pots tocar!
ResponEliminaOlora'm, que no hi ha reixes que impedeixen que m'emportis amb tu!!
Bon dia, nina!
Sa lluna,
Eliminales olors són més lliures, però també més efímeres.
No hi ha mur més alt que el que l'Home construeix al seu voltant. I no parlo de murs de pedre, em refereixo a la seva codicia.
ResponEliminaPetons.
Aniquiladora,
Eliminaaquest mur és el que hem de saltar.
Gràcies pel comentari.