dilluns, 20 de maig del 2013

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
 
Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Com riquesa en un banc que no es pot tocar. Com un quadre que no es deixa interpretar, mostrant i amagant alhora. La bellesa que el progrés sol fer inaccessible. Però que no deixem d'albirar.

13 comentaris:

  1. En aquest cas interpreto la bellesa d'aquestes paraules fent un tall ben precís, ajudat per els dos alçaprems de la teva tenalla.

    Salut, Helena...

    ResponElimina
  2. Gràcies, aquest dia rúfol també té la seva gràcia. I si sumem aquest balsàmic dilluns de festa. Tot plegat ajuda...

    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Només l'observació despresa de tot judici farà que Itaca romangui en el cor. Bonica reflexió, la teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo,
      a vegades les imatges més senzilles són les que tenen més suc!

      Elimina
  4. He trobat la imatge en dos blogs ben diferents, perquè la bellesa és accessible a tothom, però a mi em sembla que aquestes flors somnien llibertats, fora del filat...
    Bon capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      i des de fora també se somnia que s'alliberen.

      Elimina
  5. Aquest paisatge motiva el destí cap a Itaca, bé, a mi si.
    Bon dia Helena.

    ResponElimina
  6. Mira'm però no em pots tocar!
    Olora'm, que no hi ha reixes que impedeixen que m'emportis amb tu!!

    Bon dia, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      les olors són més lliures, però també més efímeres.

      Elimina
  7. No hi ha mur més alt que el que l'Home construeix al seu voltant. I no parlo de murs de pedre, em refereixo a la seva codicia.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aniquiladora,
      aquest mur és el que hem de saltar.
      Gràcies pel comentari.

      Elimina