divendres, 3 d’octubre de 2014

Imatge dins Un embrujo de fuego

És quan l'espelma s'apaga que fa més fum. És quan treus la paella del foc que surt a la superfície l'escalfor acumulada. Diuen que no ens adonem del tot del que estimem fins que ho perdem. Amb el contrast de l'espelma i el fum blanc contra la foscor.

14 comentaris:

  1. Per això de tant en tant és bo fer balanç de les coses q ens importen

    ResponElimina
  2. A cops el fum fa més claror que l'espelma.

    ResponElimina
  3. És més romàntic potser, però jo sí que m'adono del que estimo per això sovint tinc por de perdre-ho.

    ResponElimina
  4. El problema és que el fum encara que sigui blanc no ens il·lumina... Per uns instants el veiem voleiar, però després la negror l'engoleix i tot torna a quedar a les fosques...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Sí. Però les cendres poden revifar la flama en qualsevol moment, també!

    ResponElimina
  6. Podría utilizar este texto para el prefacio / dedicatoria del libro sobre mi hija? Es sencillamente sublime

    ResponElimina
  7. Pinzellades de la vida,Abraçades de sentiments i records.
    Tarda de nuvols foscos.

    ResponElimina
  8. Al fum hi pot cabre tot allò que hem perdut?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      si has perdut alguna cosa és que alguna cosa has tingut. Ho he llegit avui a la biblioteca a la contraportada d'un llibre.

      El fum és com l'nconscient, sí que hi va a parar tot el que hem perdut.

      Elimina