 |
| Imatge dins Un embrujo de fuego |
És quan l'espelma s'apaga que fa més fum. És quan treus la paella del foc que surt a la superfície l'escalfor acumulada. Diuen que no ens adonem del tot del que estimem fins que ho perdem. Amb el contrast de l'espelma i el fum blanc contra la foscor.
Per això de tant en tant és bo fer balanç de les coses q ens importen
ResponEliminaA cops el fum fa més claror que l'espelma.
ResponEliminaÉs més romàntic potser, però jo sí que m'adono del que estimo per això sovint tinc por de perdre-ho.
ResponEliminaLes dues coses són veritat, Sílvia.
EliminaEl problema és que el fum encara que sigui blanc no ens il·lumina... Per uns instants el veiem voleiar, però després la negror l'engoleix i tot torna a quedar a les fosques...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Quanta raó que tens, M. Roser.
EliminaSí. Però les cendres poden revifar la flama en qualsevol moment, també!
ResponEliminaVerba volant,
Eliminasí, és una sort.
Podría utilizar este texto para el prefacio / dedicatoria del libro sobre mi hija? Es sencillamente sublime
ResponEliminaI tant que sí, Javier!
EliminaÉs un honor.
Pinzellades de la vida,Abraçades de sentiments i records.
ResponEliminaTarda de nuvols foscos.
Josep Aguilera,
Eliminaque maco el que dius.
Al fum hi pot cabre tot allò que hem perdut?
ResponEliminaJordi,
Eliminasi has perdut alguna cosa és que alguna cosa has tingut. Ho he llegit avui a la biblioteca a la contraportada d'un llibre.
El fum és com l'nconscient, sí que hi va a parar tot el que hem perdut.