divendres, 31 d’octubre de 2014

Pujar a la superfície

MIQUEL, Pesca nocturna dins Fotofília

Vidre que sura
contra el blau marí,
fragilitat
del sentit d'un poema.
No deixis que s'enfonsi.

12 comentaris:

  1. No ho farà ... mentre no li falti l'aire.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      no ho farà mentre tingui bons comentaris com el teu.

      Elimina
  2. Com diu en Pere, mentre no li falti aire, el vers voleiarà sobre el paper i ens farà viatjar sobre el blau marí !
    Bona castanyada ; )

    ResponElimina
  3. Les coses fràgils tenen l'avantatge que les protegim amb més cura. Els teus versos em solen quedar bastant, tinc bona memòria de vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      em fa molta il·lusió el que dius. És veritat que alguna vegada t'has adonat que m'he repetit, fins i tot!

      Elimina
  4. Sempre que hi hagi un sentiment que emocioni, el poema surarà. M'agradaria trobar una ampolla amb un missatge?( la foto m'hi ha fet pensar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      el sentiment, sí, és bàsic en un poema. Jo a vegades no el sé trobar.

      Elimina
  5. La llibertat de l'ampolla surant en mig de les onades d'un mar blau fos i la negror de la profundidat.La solitut del home en buscar del sentit d'un poema.
    Dilluns de olor d'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      la teva interpretació millora de molt la meva!!!

      Elimina