 |
| Retrovisor dins Fotofília |
Un retrovisor, aquest mirall que serveix al conductor del metro per comprovar que tothom ha pujat, és com l'obra amb la que ens mirem el passat, en una visió sempre deformada. Aquest passat que és com una estació cap a l'actualitat, no és mai com el recordem. I no tothom ha arribat a temps de pujar al vagó.
És veritat, el passat tendim a idealitzar-lo, no sempre vam viure les coses com les recordem, sobretots si són bons records, els altres, sovint els oblidem...
ResponEliminaPetonets.,
Estem d'acord, M. Roser.
EliminaEstic d'acord amb les dues ! Els records, ja no son el que eran, hehehe...això també canvia, és inevitable, però també son un punt de retrobament, una estació , perduda en el temps, on donar-hi un col d'ull, pot arribar a ser, fins i tot, recomfortable !
ResponEliminaBona tarda , Helena !!
artur,
Eliminael meu primer passat i tant que és confortable de donar-hi un cop d'ull!
El passat és tal com el recordem, era la realitat que algunes vegades era deforme :-)
ResponElimina(Gràcies per pensar que algunes fotos meues poden produir alguna reflexió)
miquel,
Eliminales teves fotos són molt bones!
Temps que et permès reflexionar sobre tu mateix,sobre el teu entorn sobre la teva vida.
ResponEliminaTarda per despertar sensacions.
Una abraçada.
És així, Josep Aguilera, és bo de tenir en compte el passat.
EliminaUna abraçada.