 |
| BANSKY graffiti dins Las Fotos Mas Alucinantes |
Bufar i fer cors, com bufar i fer ampolles. Hi ha persones que tenen l'habilitat de generar l'amor només obrir la boca, només posar-se a versificar. Un amor que és sempre, sempre, fràgil com una bombolla.
l'amor coma bombolla em fa pensar en bombolla amorosa , això peta tard o d'hora en l'amor com en tot millor de mica en mica , la imatge és brutal!
ResponEliminaElfreelang,
Eliminano pensava en la bombolla que peta per ella mateixa, només per la seva fragilitat.
S'han de cuidar....les bombolles, com l'amor ! perquè no ens explotin ; )
ResponEliminaM'agrada molt la imatge que has triat per acompanyar les teves dolces (també !) paraules , Helena !
Bon dilluns !!
Les bombolles són fràgils però també efímeres, Artur, espero que l'amor no en sigui, d'efímer.
EliminaGràcies i bon dilluns!
Fràgils, efímers, difícils.
ResponEliminaSí, sobretot difícils! El que res no costa res no val, la meva parèmia preferida.
EliminaSeria bonic que sempre que fem bombolles es convertissin en cors, però que no fossin efímers sinó d'un amor que perdurés...
ResponEliminaBon vespre.
Estic d'acord amb tu, M. Roser.
EliminaM'agrada l'analogia entre l'amor i les bombolles, totes dues coses delicades, maques i que ens alegren la vida.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, Lupe!
EliminaL'amor com les bombolles no pedurem per sempre.Hi ha un personatge que es el vent que s'els porta.
ResponEliminaTarda de carrers mullats.
Josep Aguilera,
Eliminahi ha un altre personatge, el vent de l'art i la poesia, que fa perdurar l'amor, per sort. Si l'amor s'acaba és que no ha existit mai.