és ben bé així com em semblen els horitzons, de cel i terra alhora.. esborrar-se l'horitzó tan de bo vulgui dir haver-lo conquerit!:)gràcies Helena, ,per posar veu a la imatge..una vegada més..
lolita,aquesta imatge s'ho val, el meu comentari!
Preciós poema i preciosa foto
Loreto,moltes gràcies! Sempre m'inspiren els horitzons, sempre cerco el terme mig.
Bellíssima la fotografia, felicitats Lolita! No m'estranya que t'hagi inspirat aquest poema senzill i alhora intens, Helena.
Glòria,primer em va inspirar un poema, aquesta imatge, que vaig passar a tanka i encara va quedar millor, crec.
Un bonic poema per una imatge que desperta moltes sensacions en un matí fred de tardor.
Lupe,sí, és molt tardoral, aquesta imatge.
l'horitzó de la Vida que es va esborrant...Impressiona molt aquest visió !...la Vida se'ns esborra davant els ullsencara que no la veiem ....Intensa Helena !!
Artur,la intensitat és en els teus ulls!
!!
!!!!
Hola helenaUn correu-e per escriure't?Joanambbonsulls@gmail.com
El cel i la terra es donen la mà, entre les boires de l'horitzó de la vida, quan s'esvaeixi, tot ens somriurà...Petonets.
Això espero, M.Roser.
El començament d'un llarg camí,es la sensació de la vida. Nits de lluna minvan.
O no tan llarg, el camí, Josep Aguilera.
és ben bé així com em semblen els horitzons, de cel i terra alhora..
ResponEliminaesborrar-se l'horitzó tan de bo vulgui dir haver-lo conquerit!:)
gràcies Helena, ,per posar veu a la imatge..una vegada més..
lolita,
Eliminaaquesta imatge s'ho val, el meu comentari!
Preciós poema i preciosa foto
ResponEliminaLoreto,
Eliminamoltes gràcies! Sempre m'inspiren els horitzons, sempre cerco el terme mig.
Bellíssima la fotografia, felicitats Lolita!
ResponEliminaNo m'estranya que t'hagi inspirat aquest poema senzill i alhora intens, Helena.
Glòria,
Eliminaprimer em va inspirar un poema, aquesta imatge, que vaig passar a tanka i encara va quedar millor, crec.
Un bonic poema per una imatge que desperta moltes sensacions en un matí fred de tardor.
ResponEliminaLupe,
Eliminasí, és molt tardoral, aquesta imatge.
l'horitzó de la Vida
ResponEliminaque es va esborrant...
Impressiona molt aquest visió !
...la Vida se'ns esborra davant els ulls
encara que no la veiem ....
Intensa Helena !!
Artur,
Eliminala intensitat és en els teus ulls!
!!
ResponElimina!!!!
EliminaHola helena
ResponEliminaUn correu-e per escriure't?
Joan
ambbonsulls@gmail.com
El cel i la terra es donen la mà, entre les boires de l'horitzó de la vida, quan s'esvaeixi, tot ens somriurà...
ResponEliminaPetonets.
Això espero, M.Roser.
EliminaEl començament d'un llarg camí,es la sensació de la vida.
ResponEliminaNits de lluna minvan.
O no tan llarg, el camí, Josep Aguilera.
Elimina