dissabte, 8 de novembre de 2014

Indistingible

Lolita Lagarto dins Virtual Gallery. com

Entre la boira,
l'horitzó de la vida
que es va esborrant.
Un terme mig que és fet
de cel i terra alhora.

17 comentaris:

  1. és ben bé així com em semblen els horitzons, de cel i terra alhora..
    esborrar-se l'horitzó tan de bo vulgui dir haver-lo conquerit!:)

    gràcies Helena, ,per posar veu a la imatge..una vegada més..

    ResponElimina
    Respostes
    1. lolita,
      aquesta imatge s'ho val, el meu comentari!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Loreto,
      moltes gràcies! Sempre m'inspiren els horitzons, sempre cerco el terme mig.

      Elimina
  3. Bellíssima la fotografia, felicitats Lolita!
    No m'estranya que t'hagi inspirat aquest poema senzill i alhora intens, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      primer em va inspirar un poema, aquesta imatge, que vaig passar a tanka i encara va quedar millor, crec.

      Elimina
  4. Un bonic poema per una imatge que desperta moltes sensacions en un matí fred de tardor.

    ResponElimina
  5. l'horitzó de la Vida
    que es va esborrant...
    Impressiona molt aquest visió !
    ...la Vida se'ns esborra davant els ulls
    encara que no la veiem ....
    Intensa Helena !!

    ResponElimina
  6. Hola helena
    Un correu-e per escriure't?
    Joan
    ambbonsulls@gmail.com

    ResponElimina
  7. El cel i la terra es donen la mà, entre les boires de l'horitzó de la vida, quan s'esvaeixi, tot ens somriurà...
    Petonets.

    ResponElimina
  8. El començament d'un llarg camí,es la sensació de la vida.
    Nits de lluna minvan.

    ResponElimina