dimecres, 19 de novembre de 2014

PRUNEDA, Ramon S.T.dins Moncat Fotografia

Les casualitats fan poesia, deia Kundera. Els arbres que es tornen grocs de tardor sembla que rebin els raigs del sol de la infantesa, edat que reviu moltes vegades a la maduresa, encara que només en algun vers perdut.

12 comentaris:

  1. No hi estic massa d'acord amb la frase...Ela arbres de tardor, no són cap casualitat, i que rebin els raigs de sol de la infantesa, en tot cas serà una metàfora...Aquesta infantesa que reviu en molts versos que trobem arreu!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      la casualitat és que els arbres grocs de tardor rebin just a sobre seu els raigs que jo identifico amb la infantesa, pel contrast. És una imatge preciosa, jo només he provat de ser-hi a l'alçada. Els versos són escassos per definició!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Els versos, com els amors, es perden i es retroben, Jordi.

      Elimina
  3. la casualitat desvetlla el vers; té bona raó, Kundera.

    ResponElimina
  4. L'escaiença, més que la casualitat, fa poesia, ho deia Mossèn Ballarín.

    ResponElimina
  5. De l'harmonia de la natura, captada maldestrament, fas bellesa del vers.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De maldestre gens, Ramon! Una d'arquelles imatges que val la pena de copsar.

      Elimina
  6. La maduresa és una molt bona etapa de viure on els colors s'intensifiquen. També és cert que tot passa més ràpid.Tot i perdut, un vers pot il·luminar com un far, caldrà aprofitar-ho al màxim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. maijo,
    estic d'acord amb tot, sobretot que a la maduresa els colors s'intensifiquen i que tot passa més ràpid.

    ResponElimina
  8. La tardo és temps per a reflexionar.
    El sol de la infantesa és l'esperit permanent que genera vida.El mirall de la natura és la llum dels temps.
    Nit de chopin.Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      m'agrada reflexionar, però prefereixo la primavera.

      Elimina