dilluns, 24 de novembre de 2014

FREDERIC Pebrot i peixera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La natura verda, innocent, submergint-se en una embranzida en l'aigua de rerefons negre, el color del sublim, per tornar poc després a la superfície. On es mantindrà surant, remembrant aquella joia de viure que ha experimentat, que l'ha cobert de gotes d'aigua com versos, l'únic que ens queda per recordar.

9 comentaris:

  1. És quan fas interpretacions com aquesta que em quedo amb la boca oberta una bona estona. La imatge trenca tots els esquemes, m'agrada.

    ResponElimina
  2. De debò, Sílvia? A mi em sembla "més del mateix", sempre donant voltes a la mateixa obra! Suposo que també té el seu mèrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no, Helena; que està molt bé: avui has tornat a sorprendre

      Elimina
  3. Tot de boques obertes.
    Com peixos que neden
    en una inundació de pebrots.

    ResponElimina
  4. La lluïta de la vida te finals oberts.Com el llenguatge dels vers que ens transmet sensacions de la vida.
    Una abraçada.

    ResponElimina