 |
| FREDERIC Pebrot i peixera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
La natura verda, innocent, submergint-se en una embranzida en l'aigua de rerefons negre, el color del sublim, per tornar poc després a la superfície. On es mantindrà surant, remembrant aquella joia de viure que ha experimentat, que l'ha cobert de gotes d'aigua com versos, l'únic que ens queda per recordar.
És quan fas interpretacions com aquesta que em quedo amb la boca oberta una bona estona. La imatge trenca tots els esquemes, m'agrada.
ResponEliminaDe debò, Sílvia? A mi em sembla "més del mateix", sempre donant voltes a la mateixa obra! Suposo que també té el seu mèrit.
ResponEliminano, Helena; que està molt bé: avui has tornat a sorprendre
EliminaTot de boques obertes.
ResponEliminaCom peixos que neden
en una inundació de pebrots.
Avui el que he fet és un tip de treballar! Disculpa que no t'hagi contestat fins ara.
EliminaI gràcies!!!
Eliminahaha, molt bo!
EliminaLa lluïta de la vida te finals oberts.Com el llenguatge dels vers que ens transmet sensacions de la vida.
ResponEliminaUna abraçada.
Josep Aguilera,
Eliminasort d'aquests finals oberts.