 |
| Gronxador dins Las fotos mas alucinantes |
Noia agafada de la terra per dalt, gronxant-se, gairebé volant. El que seria la poesia, amb la vista d'un coll il·luminat entre dos pics, rerefons paral·lel al primer pla. Muntanyes de la forma que es relacionen amb el llac profund del contingut.
Si la noia es deixa anar, pot volar com un ocell que té el niu a les altes muntanyes que s'emmirallen al llac...Aquest els dóna la saó perquè fructifiqui
ResponEliminala poesia!
M. Roser,
Eliminaés maca la paraula saó! La poesia fructifica gràcies a les muntanyes i el llac, crec.
Un contingut visual de bones connexions poètiques com la poesia tant a prot de la felicitat.
ResponEliminaTarda de Mozart.
Josep Aguilera,
Eliminaestic d'acord que la poesia és molt a prop de la felicitat!
I què és sinó la poesia? Gronxar-se entre versos, surar sobre idees, flotar per sobre i amb el sentiment que busca ser plasmat. Un passeig bressolat...
ResponEliminaMartinaH,
Eliminam'agrada més el teu comentari que la meva interpretació!
http://emmagunst.blogspot.com.es/2014/12/mira-gonzalez-me-estoy-volviendo-cada.html
ResponEliminaLa cita a la dreta del bloc t'escau.
Un petó!
M'agrada molt la cita, cantireta!
ResponEliminaDe moment em gronxo, després ja veurem.
ResponEliminaD'acord, Jordi, però la bona vista és important.
EliminaGronxar-se és una de les coses de la que més gaudeixen els nens i també era una de les meves quan ho era.
ResponEliminaLupe,
ResponEliminame'n recordo que em va costar d'aprendre, a gronxar-me.