dimecres, 3 de desembre del 2014

LANGLOIS, Silvana dins Artigoo

Cases que suren en l'aire, que no se sustenten en els penya-segats, amb rius que no corren per sota sinó que es troben a dalt. Una imatge plena de paradoxes, com només ho pot fer una obra d'art. Les tres gotes que cauen és l'únic que segueix la llei de la gravetat, perquè no sigui dit que tot és virtual.
Publicat per a

6 comentaris:

  1. M. Roser3 de desembre del 2014, a les 21:01

    M'agrada aquest quadre , encara que no sigui gaire realista...Sobretot aquest poble volador tan acolorit, amb aquest serrell de colors difuminats. Les tres gotetes, en aquest cas, van a contracorrent...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2014, a les 21:32

      M. Roser,
      bona observació, el serrell de colors difuminats. És com el que en queda, d'allà on haurien de reposar les cases.

      Elimina
  2. miquel4 de desembre del 2014, a les 2:40

    M'agrada la imatge.
    Però no creguis, els governs peninsulars fan coses semblants, molt menys belles, esclar.

    ResponElimina
  3. Unknown7 de desembre del 2014, a les 23:31

    Un quadre que sedueix per el romanticisme de la imatge,com la mirada inocent d'una nena al que tot l'impresiona i el sorprent i dona com a resposta un sonriure.
    Una abraçada Helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)