dimarts, 23 de desembre de 2014

TORRES MÁRQUEZ, Antonio La penumbra 
dins La sonrisa de Hiperión

L'artista en la penombra; la llum, els colors i la natura per a l'obra. L'autor és allò més abstracte, pot ser una persona dolenta com diuen que ho era Wagner o Knut Hamsun, però això no es reflecteix en el seu art.

6 comentaris:

  1. l'art i l'artista.. és difícil d'entendre el vincle entre obra i autor.., una gran obra pot ser d'una persona nefasta? potser sí.., de fet s'entén millor a l'inrevés, una pèssima obra fa pèssima a la persona que l'ha fet? no, en tot cas però , l'estat ideal és quan l'art i la vida van de la mà, no?

    ResponElimina
  2. lolita,
    et puc assegurar que Knut Hamsun era un malparit. I jo voldria que art i vida anessin de la mà, però justament això no sol passar.

    ResponElimina
  3. De fet, l'autor no es vol mostrar ell, sinó la seva obra a partir de la qual, de vegades, podem intuir la seva personalit, però no sempre...
    Bon vespre Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      jo crec que sóc força transparent!

      Elimina
  4. Per qué?,aquestes actituts del esser humà.L'artista,poeta,hauria de ser l'espiritu del Karma i ressonar amb la mateixa vibració pel motiu que l'ispira.
    Bon any Helena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé per què, Josep Aguilera, però és així a vegades.

      Elimina