L'art com una via de tren paral·lela a la vida, d'anada i tornada, com el sol que surt i es pon. Una abstracció impregnada de la força de les onades, amb el reflex de la llum que l'envolta.
Com diu el Jordi, el tren ja és a la posta i el sol també, omplint el cel de bells colors...Aquest quadre el veig com una natura geomètrica. Per les vies paral·leles que li fan costat... Petonets, Helena.
El tren ja és a la posta.
ResponEliminaNosaltres encara som aquí.
Gràcies.
Jordi,
Eliminam'agrada molt la teva interpretació! L'art s'anticipa a la vida.
Gràcies per què?
pel viatge que passa per aquí
EliminaQue maco, Jordi! Sempre hi passa, per aquí, el viatge.
EliminaCom diu el Jordi, el tren ja és a la posta i el sol també, omplint el cel de bells colors...Aquest quadre el veig com una natura geomètrica. Per les vies paral·leles que li fan costat...
ResponEliminaPetonets, Helena.
M. Roser,
Eliminaés una fotografia mig abstracta, mig realista, és veritat.
Quantes metàfores inspiren les vies de tren, literaries i polítiques.
ResponEliminaLoreto,
ResponEliminapolítiques com quines?
La solitut de les vies envers el raigs de la llum dels somnis que il-lumina el pas del temps.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, són molt solitàries, aquestes vies, Josep Aguilera.
Elimina