dimecres, 10 de desembre del 2014

ANTONI Vies tren dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'art com una via de tren paral·lela a la vida, d'anada i tornada, com el sol que surt i es pon. Una abstracció impregnada de la força de les onades, amb el reflex de la llum que l'envolta.

10 comentaris:

  1. El tren ja és a la posta.
    Nosaltres encara som aquí.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      m'agrada molt la teva interpretació! L'art s'anticipa a la vida.
      Gràcies per què?

      Elimina
    2. Que maco, Jordi! Sempre hi passa, per aquí, el viatge.

      Elimina
  2. Com diu el Jordi, el tren ja és a la posta i el sol també, omplint el cel de bells colors...Aquest quadre el veig com una natura geomètrica. Per les vies paral·leles que li fan costat...
    Petonets, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      és una fotografia mig abstracta, mig realista, és veritat.

      Elimina
  3. Quantes metàfores inspiren les vies de tren, literaries i polítiques.

    ResponElimina
  4. La solitut de les vies envers el raigs de la llum dels somnis que il-lumina el pas del temps.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són molt solitàries, aquestes vies, Josep Aguilera.

      Elimina