MIQUEL Capvespre llaurat dins Fotofília

Un llaurat homogeni, com la prosa, però vist a la velocitat instantània d'un vers. El daurat del camp segat ho és en un auster blanc i negre.

MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília

La lluna ella, tan abstracta, precisa, única. Però amb algunes taques que l'humanitzen, i certes branques superposades que parlen de la terra que se la mira. Una lluna plena, de vida.

PALLARÈS, Josep dins Place des Vosges

Un joc de finestres dins la finestra que és una fotografia, com "the play within the play" (l'obra dins de l'obra). Amb una diferència, la deformació dels marcs i la vista de l'interior de la imatge. El que seria una metàfora visual del que és l'art, una cosa que transforma la realitat per millorar-la, per molt irracional que vingui a ser, com aquest cel ennuvolat de fons.

Poesia visual d'Albert Aragonès
dins Tens un racó dalt del món

Primer ets tu sol, fort, independent. Després trobes parella i t'enamores. Més tard descobreixes els defectes de l'altre i en fuigs, fins que la relació esdevé un camí sense sortida. El que se'n diu un desengany. Un poema visual duríssim.