CASTELLÓ-LÓPEZ, Gérard, Lisboa 1957, dins la col·lecció de la Fundació Foto Colectània

El personatge mira amb curiositat. Nosaltres, a través del fotògraf, ens el mirem a ell. La fotografia, l'art, és una finestra al món el qual moltes vegades no sap que, sense afegir-hi res, l'estem veient, com quan interpretem.

MAIOLINO, Anna Maria. Exposició a la Fundació Antoni Tàpies

Equilibri sobre equilibri. Una imatge bellíssima, d'una esfera que s'aguanta per un moment en el terme mig entre dos batents. Allò tan difícil de trobar en art i vida, alhora que el mateix equilibri entre ficció i realitat, o entre tantes dicotomies. Una porta oberta a la llum també.

Logotip de L'actual

L'últim disseny de L'actual és molt millor que l'anterior. Les dues A inclinades em suggereixen dos ulls, perquè es tracta de les visions personals dels seus articulistes. A més de funcionar, és un logotip molt estètic.

MONET, Nenúfars

Sempre he passat superficialment per les imatges de nenúfars de Monet, apreciant-ne tansols la bellesa. Avui se m'acudeix que els nenúfars són una planta entre aquàtica i terrestre, són mig profundes mig superficials. Un equilibri semblant als ponts que també pintava Monet, i que tindria a veure amb l'impressionisme: pintura mig abstracta, mig figurativa.

BOUBAT, Édouard Remi escolta el mar

Que un cargol buit recorda el mar, és una cosa més aviat falsa, diuen que sentim el nostre propi remor. Però també és simbòlica: el suposat ressò del mar seria com el retorn del passat, una cosa molt petita que en recorda una de molt gran, el mar. I aquesta imatge, pel fet que hi surt un nen, redunda en aquest retorn, només si som com nens podrem tornar al passat.

GÓMEZ, Paco Tranvía en el pase de Extremadura dins de l'exposició a la Fundació Foto Colectània fins al 29/01/11

La natura, en un arbre, igual com l'individu contra la societat, contra el progrés del tramvia, la ciutat del fons. Un descampat símbol de la llibertat, la del qui és contra les convencions. Un estil de fotografia que té alguna cosa de kafkiana.

GALÁN SERRANO, Julia

Aquesta imatge no és precisament estètica. La bellesa és en el que diu. La cara, l'espill de l'ànima, és feta de fulles de verdura perquè és en contrast amb el reste del cos, que seria la carn. És com si allò espiritual fos vegetarià, metafòricament. Però en el fons cos i cervell són al capdavall el mateix, són fets de la mateixa matèria.

PICASSO, Els tres músics

La música és l'art més abstracte, apart del més difícil i sublim. Per això aquests tres músics són tan abstractes en la forma, tot i que s'hi endevinin les figures bohèmies dels protagonistes. A més, els colors són molt contrastats, i el contrast fa abstracció. El gos del fons s'assembla al tipus de dibuix d'un conte per a nens actual, o a un Cobi dels Jocs Olímpics. És una obra que sempre m'ha encisat.

MUNCH, Edgar En el pont

El pont de la vida, del naixement a la mort. Primer una noia de blanc, innocent, després una de vermell, que coneix la passió, i finalment una de verd, aburgesada. Vet aquí com s'acostuma a interpretar aquest quadre, com sol ser la vida d'una dona. L'experiència de la vida no fa més que constatar aquesta idea. Munch era molt amarg en els seus quadres, però lúcid, segurament pel seu transtorn bipolar.

IZOSAKI, Arata, entrada de Caixa Fòrum

De la mateixa manera com en l'edifici de Caixa Fòrum hi ha un contrast entre l'antic i el nou, entre la fàbrica i l'art, també hi ha un contrast entre les branques d'aquest arbre de ferro i el vidre, que ve a ser una abstracció de les fulles. Allò immaterial, transparent, i allò que arrela en l'aire, el tronc i les branques. Com passa amb el mar, la superfície llisa amaga molta profunditat.

VAN GOGH, Vincent La migdiada

El migdia és el punt mig entre l'alba i la posta, de la mateixa manera que un home i una dona es complementen. Van Gogh té molts quadres on s'hi confon el dia i la nit, no saps ben bé on es troba el cel ambivalent, com a L'església.

LARTIGUE, Jacques Henri dins l'exposició Un món flotant de Caixa Fòrum

És molt curiosa la manera com aquest nedador amb flotador s'assembla moltíssim a la figura d'un àngel. Si tenim en compte que un àngel se sol trobar entre allò diví i allò humà, el fet que la fotografia hagi aturat l'instant just entre el trobar-se dret i el submergir-se, sembla una al·lusió més a la figura d'un àngel. El fotògraf hauria captat aquell instant immutable en què l'home creu ser feliç, metafòricament, i parafrassejant Kundera.

ECHAKCH, Latifa, Fantasia dins l'exposició La Ronda a la Capella del MACBA

Els pals de les banderes d'aquest muntatge, venen a ser abstractes perquè una bandera és el símbol abstracte d'un país. Com que aquesta exposició parla de la immigració, sembla que les diferents nacionalitats s'entrecreuen, amb unes roques que en canvi són com la humanitat en cada persona individual, allò rústic, allò que toca de peus a terra. És una imatge molt estètica, més enllà de les interpretacions.

MATISSE, Henri Peixera amb peixos rojos

Hi hauria una analogia entre els peixos tancats, però amb un vidre que ho deixa veure tot, i la finestra d'aquesta habitació, que també permet als qui hi viuen de tenir una bona vista tot i estar dins d'una casa. La casa, la prosa; la vista, la poesia.

SMITH, W. Eugene The walk into Paradise Garden 1946

Per sortir de la foscor a la llum només es pot fer tornant a la innocència de la infantesa. Mai s'estima com en aquesta edat. Més enllà dels dotze anys la vida no val la pena, segons l'autor de Peter Pan, James Barrie.

ZORIO, Gilberto Stella Pirez, 2009

Forma i contingut; passat i futur; vida i art. El contrast entre la forma definida de l'estrella i la immaterialitat del reflex de la llum és molt patent, i pot suggerir moltes interpretacions.

MANET, Édouard La casa de Rueil

És un quadre que apart de ser molt estètic, sembla com qualsevol altre. Però si hom s'hi fixa s'endevina un paral·lelisme entre el tronc d'arbre a primer pla i les columnes de la porta al fons: una natura que es contrasta amb la cultura de l'arquitectura, allò espontani amb allò fixat, clàssic. L'impressionisme ja era una mica això, la impressió del moment.

GLASER, Milton Cartell per a una escola

Aquest és el meu cartell preferit entre preferits. Hi ha una correspondència formal total entre el cervell d'una persona i un bròquil, i alhora aquesta idea és relacionada amb el concepte de vegetar, en una carambola creativa. Il.lustra el que és obvi, segons el mateix autor. És una idea valuosa per difícil i senzilla alhora. És bo de recordar aquest cartell quan tens una crisi creativa.

VAN GOGH, Vincent Església

Aquest quadre no és pas religiós: només vol indicar que el terme mig no és pas al mig, sinó en moviment entre un costat i l'altre de la realitat. Allò espiritual avança entre els dos extrems. Tenint en compte que aquest pintor tenia el transtorn bipolar, no seria estrany que el terme mig simbolitzés l'eutímia, allò que desitjava aconseguir.

MIR, Joaquim Jardí

El fons i la superfície alhora: el pou que connecta amb allò més profund, i la masia assoleiada que es relaciona amb el fullatge dels arbres, allò més caduc, però bell com el dia. Qui pogués tenir-ho tot alhora, amb un jardí tan poblat.

PERIS, Ester, Part del quadre Alliberament 1

La veritat és feta de realitats que se solapen, s'interseccionen, es complementen. "Todo es según el color del cristal con que se mira". Aquest quadre allibera com la pintura Improvisation 7 de Kandinsky, perquè tots els colors amb les seves respectives connotacions hi són tinguts en compte.

KANDINSKY Muntanya blava 1908-09

Una muntanya, normalment verda i marró, de color blau com el mar. Es tractaria d'una mena de sinestèsia pictòrica: associar la muntanya amb el mar, perquè els dos element són igualment incommesurables, inabastables. Un significat donat, el color blau, amb un significant no habitual, la muntanya, que faria referència a un referent extern, les connotacions del color blau.

Les connotacions del color blau: l'immaterial, l'espiritual, entre el groc de l'arbre, allò més material, i el vermell de l'altre arbre, la passió.

Uns cavalls encabritats, que toquen amb les potes de darrere al terra, i s'eleven amb les de davant. Una muntanya que és com la piràmide, la figura del triangle habitual en Kandinsky. Un quadre que no té pèrdua.

MIR, Joaquim Poble escalonat 1909

La natura escalonada dels camps, puja; la cultura en forma de cases del poble, baixa, i se situa al voltant del campanar i els fums de les xemeneies, que recorden l'espiritual. Naturalesa i artifici en contrast, separades per un pont.

TÀPIES, Antoni Collage del paper moneda, 1951

El paper moneda ens fa tocar de peus a terra (el peu de la imatge), però també ens pot fer feliços (la llum de dalt). El famós mitjó de Tàpies potser té relació amb aquest peu. Una terrenalitat tan conceptual, abstracta, que "vola", com assenyalarien les escales al costat del peu de la imatge, així com els personatges de circ i la piràmide.

DALÍ, Salvador Port Alguer 1924

La llum i la bellesa de la composició d'aquest quadre, una imatge de Cadaqués, molt pintoresca i clàssica, es veuen reforçades per les dues figures simètriques que porten un gerro cada una, que simbolitzarien l'equilibri. Una imatge del dia, la racionalitat, l'empatia, molt en contrast amb la pintura habitual d'aquest autor.

LARTIGUE, Jacques Henri Automòbil Dealga

Com més ràpid anem, com més avança el progrés, més ràpid se'n va el passat, allò bo de les tradicions. Aquesta fotografia voldria contrastar el que avança i el que recula. "M'exalta el nou i m'enamora el vell", que deia Foix.

DE LA CRUZ, Ángela Hung 4, 2009

El marc i l'obra integrats, entremesclats en la mateixa superfície. El llenç arrugat és una imatge molt estètica, per la manera com trenca amb la rigidesa de la fusta. Una imatge que transcendeix l'habitual, que fa visible el marc, el ressalta, i fa invisible la imatge, de color negre. No és per als que només hi buscarien la semblança amb la realitat, sinó pels que els agrada el concepte. És un llenç humanitzat, com els rellotges tous de Dalí.