dilluns, 21 de maig de 2012

DAVIU, Bernat. S/T dins Galeria Miquel Alzueta

Un reflex, una reimpressió, una interpretació, és com una fotocòpia. Mai és exactament com l'original. I en aquest cas, la còpia te la pecularietat de ser en sentit invers. L'art i la vida ja solen ser oposats en la semblança.

10 comentaris:

  1. La còpia en sentit invers permet la unió de les dues cares. Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tu escrius l'altra cara del que jo publico, per exemple.

      Elimina
  2. Em sembla que m'he deixat les ulleres en un altre blog.
    I els dos ulls.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, la visió en perspectiva que només produeixen els dos ulls, ja hi havia pensat!

      Elimina
  3. Res és simètric, ni perfecte,però aquestes dues meitats fan un tot!. Genial!.

    ResponElimina
  4. Una sardana, de dos, difuminada.

    Per cert, Helena, l'escriptora Flavia Company fa uns tallers d'escriptura a la Fundació Antoni Tàpies i al voltant de la seva obra...potser t'agradaria treure-hi el nas? Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una sardana molt alegre!

      Núria: si és una tarda, això de la Flavia Company, hauré de demanar permís, i no sé si me'l donaran.

      Elimina
    2. Crec que són matinals de cap de setmana...pots trobar info a la web de la Fundació Antoni Tàpies.

      Elimina