La foscor de la duresa i la claredat de la flonjor.
La semblança en la diferència.
En les roques hi veig dues vides, ermes i ennuvolades.
Bona observació, Sílvia.
Jo no les tocaria.
Jo tampoc, Jordi, són gairebé perfectes, com una escultura.
I són eutímiques?
Jo crec que sí, amb la llum del sol que toca les dues pedres, no poden estar de mal humor.M'has tornat a descol·locar!
Mentre no es descol·loquin les dues pedretes...
contemplant els núvols..una imatge captivadora, m'encanta!
Lolita: em sembla que el bloc de l'autor n'és ple, d'imatges captivadores com aquesta.
Es parlen els àtoms. Xiuxiuegen.
Que maco, cantireta.
Dur i flonjo, clar i obscur...Bells contraposats.
Molt bon comentari de nou, Audrey. M'hauràs de substituir! Són contraposats i semblants alhora.
Substituir-te???, uiiiii nooo. Les teves imatges i comentaris,són la meva font d'inspiració,em descobreixes petits móns nous!.Abraçada!.
La foscor de la duresa i la claredat de la flonjor.
ResponEliminaLa semblança en la diferència.
ResponEliminaEn les roques hi veig dues vides, ermes i ennuvolades.
ResponEliminaBona observació, Sílvia.
EliminaJo no les tocaria.
ResponEliminaJo tampoc, Jordi, són gairebé perfectes, com una escultura.
EliminaI són eutímiques?
EliminaJo crec que sí, amb la llum del sol que toca les dues pedres, no poden estar de mal humor.
EliminaM'has tornat a descol·locar!
Mentre no es descol·loquin les dues pedretes...
Eliminacontemplant els núvols..
ResponEliminauna imatge captivadora, m'encanta!
Lolita: em sembla que el bloc de l'autor n'és ple, d'imatges captivadores com aquesta.
EliminaEs parlen els àtoms. Xiuxiuegen.
ResponEliminaQue maco, cantireta.
EliminaDur i flonjo, clar i obscur...Bells contraposats.
ResponEliminaMolt bon comentari de nou, Audrey. M'hauràs de substituir! Són contraposats i semblants alhora.
EliminaSubstituir-te???, uiiiii nooo. Les teves imatges i comentaris,són la meva font d'inspiració,em descobreixes petits móns nous!.
ResponEliminaAbraçada!.