dijous, 24 de maig del 2012

Imatge trobada a la xarxa

Per decrèpits que siguin els dos vellets de la imatge, per dins són encara plens de joia de viure, de ganes de crear, d'estimar.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

12 comentaris:

  1. Alyebard24 de maig del 2012, a les 8:48

    Aquest és un dels meus objectius, arribar a vell amb mirada d'infant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2012, a les 9:12

      Alyebard: n'hi ha que són madurs i responsables i nens alhora.

      Elimina
  2. Sílvia 24 de maig del 2012, a les 8:54

    Jo també m'hi apunto! Però aquí la joia de viure i les ganes de ballar i estimar només són una ombra. Potser una ombra del que van ser. Ara miren a terra, cadascú pel seu cantó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2012, a les 9:13

      Sílvia: el que vas ser i el que seràs a vegades va unit.

      Elimina
  3. GEMMA25 de maig del 2012, a les 7:25

    M'encanta la imatge, molt suggerent, plena de vida!

    Gràies per fer-me-la descobrir i sentir.

    Bon dia, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de maig del 2012, a les 8:43

      Gemma: llàstima no saber-ne l'autor! Gràcies i bon dia.

      Elimina
  4. Jordi Dorca25 de maig del 2012, a les 12:31

    Estic amb la Sílvia.
    Fóra bo de trobar la imatge inversa, que també hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de maig del 2012, a les 12:33

      Doncs jo prefereixo no tenir cognició negativa per un cop a la vida!

      Elimina
  5. Núria Pujolàs25 de maig del 2012, a les 21:21

    Envellim des del moment en què naixem...i naixem en cada instant en què vivim...Un petó, bonica!

    ResponElimina
  6. Eduard26 de maig del 2012, a les 11:46

    ... i, tanmateix, els camins reals (reals?) es creuen i s'allunyen...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)