JODAR, Albert. La protectora de misterios, Barcelona, 2012, dins Jodar |
La imatge més escaient per il·lustrar el que sol ser la poesia. És un element que a vegades, com les cortines, permet que transiti la llum, però no la vista, que envolta la realitat amb misteri. I alhora genera més curiositat, captiva més.
LLegir i rellegir, fins al misteri de l'altre...captivat, insinuat, mai palès.
ResponEliminacantireta: una mica de llum, però, és bona!
EliminaI les ombres que s'insinuen rere la cortina, també captiven. M'agrada la curiositat que genera la imatge i les paraules que la il·lustren, són poesia.
ResponEliminaSílvia: gràcies, és una imatge molt senzilla i alhora suggerent. I felicitats per la novetat al teu bloc!
EliminaEns agraden molt aquestes cortines.
ResponEliminaJa ho sé, Jordi!
EliminaUna mena d'ombres xineses amb més llum que ombres
ResponEliminaA vegades..
Millor, més llum que ombres!
EliminaJa tens raó!, deixa passar la llum i permet que jugui la nostra imaginació, al no veure la realitat que hi ha a l'altre cantó. M'agrada aquest joc!.
ResponEliminaBon vespre, Helena
A mi també m'agrada aquest joc, Audrey! I hi jugo.
Elimina