 |
| PITARCH, Jaime. Dins Àngels Barcelona Galeria |
Una imatge de l'impossible. Recolzar-se al terra tant com tendir al que és elevat. Una taula partida en dos, sense equilibri, i erosionada pel pas del temps. Una erosió sense la qual no es presentaria una idea amb aquesta maduresa, només possible en l'art.
L'art és com l'arada. Fa uns bons solcs.
ResponEliminaJordi: per plantar llavors, en la realitat, que tendeixen cap amunt. La teva interpretació sí que és possible!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVolia dir que en la fotografia sí que s'ha aconseguit l'equilibri, que l'art l'assoleix encara que sembli impossible.
ResponEliminaVeig que ho has copsat, Sílvia.
EliminaUna erosió que és sinònim de vida...
ResponEliminaSaps?, m'encanten les teves interpretacions a les imatges que penges i deixar volar la meva imaginació alhora. Felicitats!
M'agrada molt que em diguis això, Audrey. És el que vull.
EliminaSi no ens dobleguem
ResponEliminamai sabrem fins
on podrem arribar
un cop esteses les ales.
Gràcies...
Que maco, cantireta. És veritat que la taula es doblega per volar.
Elimina