dimarts, 8 de maig de 2012

PITARCH, Jaime. Dins Àngels Barcelona Galeria


Una imatge de l'impossible. Recolzar-se al terra tant com tendir al que és elevat. Una taula partida en dos, sense equilibri, i erosionada pel pas del temps. Una erosió sense la qual no es presentaria una idea amb aquesta maduresa, només possible en l'art.

9 comentaris:

  1. L'art és com l'arada. Fa uns bons solcs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi: per plantar llavors, en la realitat, que tendeixen cap amunt. La teva interpretació sí que és possible!

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Volia dir que en la fotografia sí que s'ha aconseguit l'equilibri, que l'art l'assoleix encara que sembli impossible.

    ResponElimina
  4. Una erosió que és sinònim de vida...
    Saps?, m'encanten les teves interpretacions a les imatges que penges i deixar volar la meva imaginació alhora. Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt que em diguis això, Audrey. És el que vull.

      Elimina
  5. Si no ens dobleguem
    mai sabrem fins
    on podrem arribar
    un cop esteses les ales.

    Gràcies...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco, cantireta. És veritat que la taula es doblega per volar.

      Elimina