dissabte, 2 de juny del 2012

Anni LEPPÄLÄ, Anni. Shadow, dins Barbara Gross Galerie


Més enllà de l'empatia amb què omplim la nostra vida, hi ha les ombres que s'entreveuen entre aquesta mena de teixit que fan les espigues de blat. Blat que per l'aparença daurada s'escauria amb aquesta felicitat que envolta les roques de duresa de la nostra existència.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. Jordi Dorca2 de juny del 2012, a les 11:41

    Les escletxes. Només hi ha escletxes.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals2 de juny del 2012, a les 13:32

    Jordi: les escletxes a voltes porten a la foscor, d'altres a la claror.

    ResponElimina
  3. Eduard3 de juny del 2012, a les 12:17

    Extraordinari comentari:-)
    Sí, Helena, tens molt raó: sense les escletxes, sense les parts fosques, no distingiríem el daurat del blat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de juny del 2012, a les 13:02

      Eduard, hi ha una associació d'idees en el meu comentari: com que el pa és antidepressiu, el blat ha de ser una imatge de la felicitat.

      Elimina
  4. Núria Pujolàs3 de juny del 2012, a les 19:27

    El blat atorga color a les ombres. Un petó!

    ResponElimina
  5. Audrey4 de juny del 2012, a les 23:04

    Felicitat que s'escola per les escletxes..., com els rajos de sol.

    ResponElimina
  6. cantireta5 de juny del 2012, a les 0:34

    Tu, entre el besllum.
    T'assembles a les tiges.
    Pessigolles de tu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)