dissabte, 2 de juny de 2012

Anni LEPPÄLÄ, Anni. Shadow, dins Barbara Gross Galerie


Més enllà de l'empatia amb què omplim la nostra vida, hi ha les ombres que s'entreveuen entre aquesta mena de teixit que fan les espigues de blat. Blat que per l'aparença daurada s'escauria amb aquesta felicitat que envolta les roques de duresa de la nostra existència.

11 comentaris:

  1. Les escletxes. Només hi ha escletxes.

    ResponElimina
  2. Jordi: les escletxes a voltes porten a la foscor, d'altres a la claror.

    ResponElimina
  3. Extraordinari comentari:-)
    Sí, Helena, tens molt raó: sense les escletxes, sense les parts fosques, no distingiríem el daurat del blat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, hi ha una associació d'idees en el meu comentari: com que el pa és antidepressiu, el blat ha de ser una imatge de la felicitat.

      Elimina
  4. Felicitat que s'escola per les escletxes..., com els rajos de sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona imatge, Audrey. És ben bé així.

      Elimina
  5. Tu, entre el besllum.
    T'assembles a les tiges.
    Pessigolles de tu.

    ResponElimina