divendres, 29 de juny del 2012

PRAT,Toni Margarida Poesia visual num. 141 dins Poesia Visual

El "m'estima/ no m'estima" alhora. Els pètals que volen aparellar-se de dos en dos. Les interpretacions que tenen més d'una lectura.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. cantireta29 de juny del 2012, a les 10:16

    Si s'esfulla, la margarida té més sentit que abans. Tota és cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de juny del 2012, a les 10:21

      cantireta: si els pètals són interpretacions, la margarida té més sentit amb ells, perquè ajuden a entendre-la, penso.

      Elimina
    2. Sílvia 29 de juny del 2012, a les 10:31

      Els pètals serien com les ales del cor. No em feu gaire cas, és avui que estic ennuvolada.

      Elimina
    3. Helena Bonals29 de juny del 2012, a les 10:42

      Sílvia: cors que volen, fantàstic!

      Elimina
  2. lolita lagarto29 de juny del 2012, a les 13:01

    m'agrada el m'estima i no m'estima alhora i no seqüencial.. perquè els sentiments són contradictoris en si mateixos, no alternadament..
    em sembla una interpretació genial Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de juny del 2012, a les 13:26

      lolita: veus? Tu creus que és genial, i d'altres no. És l'ambivalència dels sentiments, per un costat estimem, per l'altre no. Al Toni Prat també li va agradar molt en el seu bloc.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  3. sa lluna30 de juny del 2012, a les 1:12

    M´agrada veure-la aparellada, em sembla fantàstic que els no t´estim es juntin amb els sí t´estim, segurament acabarán plegats.

    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juny del 2012, a les 10:06

      sa lluna: sí que acabaran plegats, és com funciona tot.

      Elimina
  4. Audrey30 de juny del 2012, a les 1:34

    Petals agafats de la mà, m'agrada!.
    I si t'estimo i tinc por?, aleshores no seria un no t'estimo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juny del 2012, a les 10:07

      Bona observació, Audrey. A vegades la timidesa s'interpreta com altivesa.

      Elimina
  5. Audrey30 de juny del 2012, a les 10:50

    Totalment d'acord Helena, amb això de l'altivesa..., no sempre s'entén :-(

    ResponElimina
  6. David Lázaro3 de juliol del 2012, a les 1:28

    Helena, m'agraden molt les imatges que trobes, plenes de poesia i com les interpretes. Et deixo un enllaç a una galería on trobaràs imatges pròpies d'en Chema Madoz, però fetes amb l'Iphone: para4gatos
    Salutacions.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)