diumenge, 17 de juny del 2012

CASTELAO, Oscar. Heaven's door, dins Mustapanki

"Picant a la porta del cel" diu la cançó en anglès. És brutal, aquesta imatge. En ella mateixa una porta al cel. Que pot ser tancada o oberta, depèn de si la sabem interpretar bé.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. sa lluna17 de juny del 2012, a les 11:58

    Crec que les portes han de romandre sempre obertes, per a tots, i si són les d´aquesta preciosa imatge, més.

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2012, a les 14:41

      sa lluna: a vegades les portes poden continuar obertes en la poesia, en la fotografia, si ja no en la vida. Ja sé que no és gaire.

      Elimina
  2. Sílvia 17 de juny del 2012, a les 11:58

    Hi ha dues opcions, picar perquè t'obrin o tenir la clau, la clau per interpretar-la. Sí que és brutal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2012, a les 14:44

      Sílvia: millor de tenir sempre la clau per interpretar-la, no esperar que t'obrin els altres.

      Elimina
  3. lolita lagarto17 de juny del 2012, a les 13:58

    el cel no hauria de tenir porta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2012, a les 14:46

      lolita: el cel no hauria de tenir porta, però el cel sol tenir la porta de la nostra condició humana, res et serà donat sense esforç.

      Elimina
  4. Eduard17 de juny del 2012, a les 21:43

    Això em recorda el famós relat de Kafka, insert a El procés, en què un home s'atura davant les portes tancades de la Llei, temerós de l'imposant guarda que la vigila, per descobrir massa tard que les portes sempre havien estat obertes i només li caldria haver-ho preguntat per traspassar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juny del 2012, a les 22:43

      Eduard: magrada molt aquesta narració de Kafka, i s'escau molt aquí.

      Elimina
  5. Jordi Dorca18 de juny del 2012, a les 10:22

    i les fletxes bé prou que hi apunten.

    ResponElimina
  6. Audrey20 de juny del 2012, a les 7:09

    Magnífica imatge!. Porta mig oberta...,la perspectiva es suggeridora i convida a mirar el cel estel.lat.
    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de juny del 2012, a les 8:41

      Et mires aquesta imatge com quan fas una de les teves entrades, Audrey.

      Elimina
  7. cantireta20 de juny del 2012, a les 10:41

    Apunten desitjos, si les creus fugaces. Si no, a l'eternitat no pas humana. Maca, sí senyor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 de juny del 2012, a les 14:36

      Els desitjos ens fan humans, no sers celestials, com dius tu, cantireta.

      Elimina
  8. Oscar Castelao29 de novembre del 2012, a les 18:53

    Aquesta és la porta que piquem els del meu poble el dia que tornem a les estrelles.
    Tens un bloc molt maco, Helena.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 de novembre del 2012, a les 18:57

      M'agrada que els autors descobreixin el meu bloc, jo no acostumo a avisar. D'aquesta entrada ja fa dies!

      Frueixo amb aquest bloc, és que si no, no sé què faria amb els meus pensaments!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)