Gregori: has vist mai aquell quadre de Seurat, Els banyistes a Anieres, on, al rerefons d'una escena bucòlica hi surten les xemeneies de les fàbriques? És un símbol de l'acceptació del progrés al costat de la bellesa de sempre. Jo no sé si penso com tu en això, però per exemple, no m'agrada el nudisme.
L'autèntic progrés és enterrar els cables i deixar les postes de sol netes d'artilugis, no trobes?
ResponEliminaGregori: has vist mai aquell quadre de Seurat, Els banyistes a Anieres, on, al rerefons d'una escena bucòlica hi surten les xemeneies de les fàbriques? És un símbol de l'acceptació del progrés al costat de la bellesa de sempre. Jo no sé si penso com tu en això, però per exemple, no m'agrada el nudisme.
EliminaA mi m'agrada la integració del progrés enmig del conservadorisme natural (mai en extrem). És com trobar un punt mig i fer-ne art.
EliminaEstic d'acord amb tu, Sílvia.
EliminaÉs allò que dèiem.
ResponEliminaUna posta de sol molt meritòria, i més desitjable encara.
Jordi: com t'ho fas per ser sempre tan misteriosament brillant com aquesta imatge?
EliminaNo mor l'electricitat de la posta, ni el sol, si hi ha pensament.
ResponEliminacantireta: diuen que l'energia no mor, només es transforma. I el sol torna a sortir.
Elimina