 |
| MIGNONNEAU, Laurent i SOMMERER, Christa. Life Writer, 2006 |
Una novel·la és feta d'art i vida. Aquesta màquina d'escriure, que genera petites figures en lloc de tipografia, el que serien els personatges de la narració, estaria fabricant vida. És curiosa l'aparença de taques de tinta amb moviment, que no poden ser pas producte de la tècnica. Tot i que en aquest cas la bellesa s'amagaria darrere les tecles, i també darrere el full, en el corró de la màquina, l'inconscient.
Literatura viva, una gran imatge. És interessant el que dius sobre la bellesa, que s'amaga rere les tecles i el full, flotant pel corró de l'inconscient. Fantàstic!
ResponEliminaSílvia,
Eliminatu ja en saps molt d'això de crear personatges amb vida!
El teu comentari em recorda Les ciutats inventades de Ítalo Calvino, la metàfora de la vida, la recreació de tots aquells desitjos que no tenim i potser mai no tindrem però que formen part de la nostra historia personal y s'escapa de manera inconscient sobre el teclat.
ResponEliminaUn plaer Helena
És tal com tu dius, "la recreació de tots aquells desitjos que no tenim i potser mai no tindrem". M'agrada perquè continues i augmentes el que jo dic.
EliminaAiiiiiiiiiiiii la y, no tinc perdó de Déu!!!
ResponEliminai historia sense l'accent, es veu que tinc fam i ja m'he menge tot!!! Fins i tot els accents!!!
ResponEliminaSi tens fam ja saps què has de fer, guapíssima!
EliminaA mi em porta a idees poc definides, com una lluita entre el que pensem i el que diem.
ResponEliminaBona nit...bessets!
Molt agut el comentari, sa lluna. A mi em fa pensar.
Elimina