dissabte, 27 d’octubre de 2012


TALAIA. Postals de tardor dins Talaia

Llum de tardor. És una decadència amb una certa claror. Entre el negre de fons, l'hivern proper, i les fulles desenfocades, abstractes, les darreres il·lusions de la vida. El que és el futur més proper.

11 comentaris:

  1. La tardor sempre entre l'estiu i l'hern, entre la calidesa i la fredor, entre l'amor i el desamor, entre la joventud i la vellesa,.

    Sempre l'he vista con una transició que ens ompli de melangia perqè ens porta normalment cap a una etapa nova que mai serà com la que ja em passat.

    Xopes les fulles,
    escorren el seu plor.
    Vòmit d'amor.

    ResponElimina
  2. Helena, t'agafes prestada l'imatge, val???

    ResponElimina
  3. La llum de tardor és una dansa incesant de colors que canvien de manera imperceptible....però realment sabem quina serà la darrera il·lusió de la vida?. Molt bonic Helena!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Marta, és molt autobiogràfic!

    ResponElimina
  5. Ara la natura es despulla a poc a poc, s'adorm per descansar i renéixer més endavant amb tota la seva força.
    És un cicle fascinant i ple de bellesa que els homes voldríem imitar ... i no podem.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "que els homes voldríem imitar ... i no podem", és ben bé així.

      Elimina
  6. És preciosa la imatge!
    Dura tan poc la tardor aquí, que gairebé no ens adonem...

    Fred i vent, per un diumenge tranquil.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè després diguin que la tardor és lletja. Tot i que la primavera també m'agrada.

      Elimina
  7. El fred s'atansa, Helena. Però la llum de tardor, la que tant estimem, ja és nostra. Ningú no ens la pot arrabassar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      haver arribat fins a la tardor ja és molt!

      Elimina