 |
| Sexo. Dins Las fotos mas alucinantes |
dilluns, 29 d’octubre del 2012
Tant de bo el sexe, l'amor, sempre fos així. Una relació d'igual a igual, en la qual els dos amants alhora es consumeixen. Per altra banda, el simbolisme d'aquesta foto és molt clar, el foc dels llumins no dura gaire, exactament com no dura la passió física. I els llumins pràcticament no es reciclen, cal encendre'n de nous cada vegada. Cal renovar-se constantment, som així de fràgils, de dependents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cal tenir sempre a mà una caixa de llumins ben plena.
ResponEliminaJo de vaig tan curta de llumins com de foc.
EliminaLa màgia del foc, cal mantenir la flama ben encesa en tot moment...imaginació!!
ResponEliminaAferradetes de dilluns.
La imaginació a l'hora de parlar d'amor, el demés ve sol.
EliminaRenovar-se o morir, Helena!!!
ResponEliminaRenovar-se o morir, Helena!!!
ResponEliminaNo suporto aquesta expressió, ho sento. I avui que estic baixa de moral encara més. Es renova la vida, l'art perdura.
EliminaJoana,
Eliminadisculpa'm!
M'agrada l'olor dels mistos! I tens raó, la flama que desprenen és fràgil i efímera, per això sempre miro de tenir un encenedor a mà per si de cas.
ResponEliminaÉs curiós, a mi també m'agrada l'olor dels mistos. Però no m'agraden els encenedors, a la família hi ha hagut dos fumadors que per sort ho han deixat.
ResponEliminaEl millor de tot és que els dos mistos comparteixen la mateixa flama.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Sergi.
EliminaNo sé si ho dic bé, però jo diria que la passió (el foc) també ens purifica. Però ve quan ve. I això la fa temible.
ResponEliminaA mi m'agrada molt de contemplar una llar de foc. Veure-la també deu purificar.
ResponEliminaPerò te l'has de mirar.
EliminaNo n'hi ha prou amb sentir l'escalfor, deus voler dir!
EliminaWow! que n'és d'encertat, el que dius, la fotografia, el que desprén, la passió que desprén...
ResponEliminaSí, Lupe, és una imatge que dóna per a molt.
Elimina