dimarts, 30 d’octubre del 2012


SIMÓ, Fran. Iluminada dins De camino a ninguna parte

Una noia jove, maca, rossa, il·luminada pel sol. Però amb l'abstracció a la mirada, als llavis. La rebel·lió sense causa.

10 comentaris:

  1. Hi ha mirades que maten, valgui el tòpic. És veritat que duu la rebel·lió escrita al rostre!

    ResponElimina
  2. No està contenta, això està clar...qui o què li ha tret el somriure? Potser no sigui tan greu.

    Bona tarda, nina.

    ResponElimina
  3. Hi ha una ombra real que cobreix part del cap de la noia i una altra de metafòrica que cobreix la seva mirada.

    ResponElimina
  4. El sol, la rebel·lió, l'amor. Abrusadors.

    ResponElimina
  5. Jordi,

    El sol és com l'amor, és veritat. També la lluna!

    Has llegit La tragèdia de Cal Pere Llarg, d'Eduard Girbal Jaume? La protagonista faria una cara molt semblant a la d'aquesta noia.

    ResponElimina
  6. Tot i les ombres que l'aclaparen trobarà la llum, Cal rebel·lar-se contra la fosca quan abrussa el sol des de lluny

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descabdellant Versos,
      li dones un sentit diferent al meu que m'agrada.

      Elimina