 |
| MAN RAY |
És precisament amb els ulls tancats que la protagonista de la fotografia es pot posar a l'alçada de la màscara africana, essent ella tan clàssica com és. Només des de la foscor, des de la lucidesa que proporciona aquesta foscor, es pot provar d'entendre l'art primitiu recuperat el segle XX.
Una de les obres emblemàtiques de Man Ray, per cert l'altre dia vaig escoltar que l'havien posat a subasta i ningú l'havia comprat.
ResponEliminaL'he tret del diari, la fotografia, Marta. Suposo que és de les més importants que va fer.
EliminaÉs una fotgrafia molt sensual, també. La delicadesa de la noia enfront la màscara primitiva.
ResponEliminaPotser sí, Sílvia.
EliminaM'agradem molt les fotos de Man Ray, sempre acpnsegueix uns efectes molt artístic. En aquesta les obres i els contrastos en les diferents games del blanc i el negre aporten un efecte molt harmònic.
ResponEliminaEn té una d'un nu molt original, que ara no sé si trobaré, si la trobe te l'envie.
Espero que la trobis, Joana.
EliminaA aquesta figura li caldria la flama, potser, o bé la lucidesa abrusadora de la noia de l'apunt anterior.
ResponEliminaDes de l'ombra, diuen.
Victoriosa, també diuen.
Sí, Jordi, no té punt de comparació! És que la inspiració m'ha baixat en picat!
EliminaGens ni mica, no ha baixat.
EliminaGràcies, em referia més aviat a l'altre bloc. Em meravelleu els lectors incondicionals!
EliminaEl contrast de la pal · lidesa de la noia, delicada, superficial, davant la foscor del negre de la màscara, de les arrels més fondes.
ResponEliminaCom m´agrada el blanc i negre pels retrats!!
Aferradeta.
sa lluna,
Eliminacom el contrast entre una pedra i les fulles de l'arbre, que diria Emily Brönte.
Sí que funciona molt bé, el blanc i negre pels retrats. També per les perspectives.